inventar

Foto d'Steve Schapiro

Cal inventar la vida per tal que la vida no ens inventi a nosaltres.  

Xuan Bello

paraules

foto: Marta Duran

Un comença així, jugant amb les paraules. Les diu, i alguna cosa del que prefiguren resta en la realitat.

Xuan Bello “El sarró de la memòria” dins Unes quantes coses boniques (Unas poucas cousas guapas, 2009). Trad. Jordi Raventós. Martorell: Adesiara, 2015, pàg. 9.

coses belles

Aquest quadre de Ticià (Flora, 1515) es pren com a model de bellesa del Renaixement.

Galleria Uffizi, Florència.

Qui ha vist coses belles, deia Plató, acaba tenint en el moll de la seva ànima el compàs de la veritat.

Xuan Bello “Invents d’abans” dins Unes quantes coses boniques (Unas poucas cousas guapas, 2009). Trad. Jordi Raventós. Martorell: Adesiara, 2015, pàg. 11.

certitude

Biblioteca "Muntanya de llibres". Spijkenisse (Holanda)

Quand je pense à tous les livres qu’il me reste à lire, j’ai la certitude d’être encore heureux.

                                                                 Jules Renard

No em puc imaginar un món sense llibres. Ara que es diuen tantes camàndules sobre els llibres digitals, que asseguren que faran desaparèixer de la terra els de tinta i paper, jo m’aferro al que tinc. [...]

Si imagino l’infern, no penso en flamarades ni en calderes ni en càstigs més o menys refinats i cruels: penso en un món sense llibres, un món en què tot el que s’escrigui es faci sobre el pergamí de l’oblit. L’home és un ésser que somia, que llegeix si més no el llibre de la seva memòria i de la seva ànima.

Xuan Bello "¿Amb qui es va casar Eugénie Grandet?" dins Unes quantes coses boniques (Unas poucas cousas guapas, 2009). Trad. Jordi Raventós. Martorell: Adesiara, 2015, pàg. 58.

guineus i orenetes

Un llogaret perdut enmig d'una roureda, tan rost -deia el meu oncle- que fins les guineus havien de dur ferradures.
...

Les orenetes traçaven en el cel, amb la cal·ligrafia ràpida de la felicitat, la promesa de tardes plenes de temps per a perdre.


Xuan Bello “Neu” dins Història universal de Paniceiros [Hestoria universal de Paniceiros, 2002]. Trad. Jordi Raventós. Barcelona: Adesiara, 2008, pàg. 186 i 187.

Relíquies

Exvot del santuari dels Àngels (Sant Martí Vell, Gironès)

A la catedral d’Uviéu: a més del sant sudari, [...] també s’hi troben, entre moltes meravelles més, vuit espines de la corona sagrada, un bocí de la canya que els jueus posaren a la mà de Crist a tall d’escarni, una de les plomes de l’arcàngel sant Gabriel, un rosegó de pa de la Santa Cena, una de les trenta monedes per les quals Judes va vendre Crist, cabells rossos i vestits diversos de la Verge Maria, una mica de llet quallada de la Verge Maria, un tros del lignum crucis, un tros de peix cuit i un altre del rusc de la mel que Jesús va menjar amb els apòstols després de ressuscitar, l’última terra que Jesús trepitjà abans de l’ascensió, terra del sepulcre de Llàtzer, un tros de la làpida que tancava la tomba del Salvador, la rama d’olivera que Crist portava quan entrà a Jerusalem muntant un pollí.

Tot això ja era suficient per a convertir la Cambra Santa en un dels llocs principals de la cristiandat. Però encara hi ha més coses, moltes més: un resquitx del front i del pèl de sant Joan Baptista; relíquies dels dotze apòstols i dels profetes; la sandàlia dreta de sant Pere; la pell de sant Bartomeu, a qui van escorxar viu; la cartera de sant Andreu; els cabells amb què Maria Magdalena eixugà els peus a Jesucrist, i ossos i relíquies d’un sens fi de sants.

Xuan Bello “Els misteris i els secrets d’Uviéu” dins Història universal de Paniceiros [Hestoria universal de Paniceiros, 2002]. Trad. Jordi Raventós. Barcelona: Adesiara, 2008, pàg. 117-118.

Veritat & mentida

Mitjanit del solstici d'estiu al llac Blau d'Islàndia. 

Foto: Agnieszka Rayss.

Jo invento, és a dir, aspiro a inventar la veritat, i per a això no conec millor manera que dir mentides. [...] La veritat també s'inventa: la vida, es miri per on es miri, és sempre una mentida més o menys ben explicada. 

Xuan Bello “El conte del llop” dins Història universal de Paniceiros [Hestoria universal de Paniceiros, 2002]. Trad. Jordi Raventós. Barcelona: Adesiara, 2008, pàg. 14.