filldeputisme

 Milicians del Foment Republicà de Sants (1936). Foto: Carlos Pérez de Rozas

Carta de Joan Sales a Màrius Torres (Barcelona, 8 de maig de 1937)

Ara he començat el Guerra i pau de Tolstoi, que m'apassiona; visc més a Sant Petersburg l'any 1812 que no pas a Barcelona el 1937. Pel que fa a la Barcelona de 1937 com a la de 1936, sospito que no n'arribarem a entendre res mentre algun historiador genial no inventi un nou mètode, el del "filldeputisme històric"; cada vegada estic més convençut del paper que en molts esdeveniments, que altrament resultarien incomprensibles, han jugat els agents dobles, els provocadors, els personatges més sòrdids i més tèrbols, els fills de puta de tota mena en una paraula.

Joan Sales Cartes a Màrius Torres. Barcelona: Club Editor, 2014, p. 211.

la tieta

Estació de Kamakura (Japó), febrer de 2017 

 

Carta de Joan Sales a Mercè Figueres  (21.6.1937)

A la teva darrera carta m'expliques que voldries arribar a ser "la tieta" de la família i t'haig de confessar que t'agraden amb deliri les "tietes", orgull i ornament de tota família que s'estimi, i que n'he tingut d'inoblidables però no de gironines i de pèl de panotxa; i menys amb una piga a la galta i amb un nas que els tiba quan parlen, o sigui sempre.

Joan Sales Cartes a Màrius Torres. Barcelona: Club Editor, 2014, p. 241

miracle

A principis de s. XX era molt difícil de retratar un nadó, perquè la tècnica requeria que s'estiguessin molt quiets. El vestit exageradament llarg d'aquesta criatura serveix per amagar la mare que l'aguanta

si Jesús, en comptes de tot Llàtzer, només n'hagués ressuscitat un tros, també hauria estat un miracle però un miracle molt bèstia.

Joan Sales Cartes a Màrius Torres. Barcelona: Club Editor, 2014, p. 217

calçotets i fideus

 

L'arqueòleg Eduard Toda disfressat de mòmia al museu del Caire (c. 1884-1886)

Carta de Joan Sales a Mercè Figueres (1 d'agost de 1937) (fragment):

Em parles [...] de les ximpleries d'en Dalí i sobretot d'aquesta de donar conferències amb un pa de barra al cap. Miquel Àngel es passejava pels carrers de Roma amb una gallina lligada amb un cordill que el seguia com un be; en aquells temps feliços ningú no trobava res a objectar-hi. En els nostres no podria fer-ho; a Barcelona tothom ho trobaria xocantíssim i se'n sentiria a dir de totes. A Barcelona pots estossinar capellans i burgesos, incendiar esglésies, desenterrar mòmies i fins ballar-hi en ple carrer sense que ningú hi trobi res de particular; fins i tot pots fabricar calçotets o fideus. En canvi, si un ciutadà es plantifica un pa de barra al cap no se l'hi perdona per més que, fora d'això, sigui irreprotxable i estigui al corrent de totes les contribucions. 

Joan Sales Cartes a Màrius Torres. Barcelona: Club Editor, 2014, p. 262

Mans

Katmandú (Nepal). La mà de Sanu Maya Maharjan, de 104 anys, que assisteix a una celebració del Dia de la Gent Gran. 
Foto: Narendra Shrestrha/EPA

To Marta D.

Les mans càlides i llargues

arrenquen del clavecí

velles tonades amargues

d’esquelet de violí

Màrius Torres Poesies Barcelona: Ariel, 1977

 

Núvols

Posta de sol des de can Tafura (Tavertet)

Els núvols (fragment)

Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d'aquests matins
passen sense l'angúnia de cap ànima a dins...

Matins de març, on sembla que la vida comenci
i nosaltres tornem, verges en el silenci,

a l'esperança del primer dia del món!
Els núvols fan el cel més blau i més pregon. 

Màrius Torres (1910-1942)