Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Virginia Woolf (1882-1941). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Virginia Woolf (1882-1941). Mostrar tots els missatges

12 d’abril del 2020

viure de memòria

Kyle Thompson Greenhouse (2018) http://www.kylethompsonphotography.com


Sempre estava absort; tot sovint semblava absolutament inconscient del que l'envoltava, i vivia de memòria... 

Virginia Woolf Un esbós del passat [A Sketch of the Past, 1940). Trad. Dolors Udina. Barcelona: Viena eds., 2018, p. 80


4 d’abril del 2020

confinament

Tetsuya Ishida Panerola dormint, 1995. col. particular


La vida amortallada, circumspecta, apagada va ocupar el lloc de la xerrameca i les rialles de l'estiu. No hi va haver més festes; no més homes i dones joves rient. Es van acabar les visions de vestits d'estiu blancs llambrejant [...]

Virginia Woolf Un esbós del passat [A Sketch of the Past, 1940). Trad. Dolors Udina. Barcelona: Viena eds., 2018, p. 53.


1 de març del 2019

Virginia...




Ava Gardner (1922-1990)

Ja n'hi ha prou de llegir i rellegir Una cambra pròpia; agafeu les Obres completes d'Ava Gardner. La Virginia Woolf era una verge lesbiana que només sabia pessigar i grapejar, amb una vida eròtica que tenia una part de lascívia i deu de por; la paròdia anglesa d'un llebrer rus amb problemes de consanguinitat i un aire espontani de superioritat respecte a tots els seus inferiors que només saben afectar els anglesos, i que no es va despullar en sa vida.

Philip Roth El teatre d'en Sabbath [Sabbath's Theater, 1995]. Trad. Xavier Pàmies. Barcelona: La Magrana, 2014, pàg. 205.

22 de març del 2018

res



Rigid, the skeleton of habit alone upholds the human frame. Where there is nothing. 

Només l’esquelet rígid de l’hàbit sosté l’estructura humana. Dins la qual no hi ha res.


Virginia Woolf La senyora Dalloway [Mrs Dalloway, 1927]. Trad. Dolors Udina. Barcelona: RBA La Magrana, 2013, p. 57.



24 de febrer del 2016

barreres

Nicole Kidman en el paper de Virginia Woolf a The Hours (dir. Stephen Daldry, 2002)



No hay barrera, cerradura ni cerrojo que puedas imponer a la libertad de mi mente.

Virginia Woolf 


7 de maig del 2013

La nit

Edward Hopper El far a dues llums (1929). 
Metropolitan Museum of Art (NYC)

Encara que què és una nit? Una tongada ben curta de temps, sobretot quan la foscor s'esvaeix tan aviat com aleshores, i l'ocell no triga a posar-se a piular, el gall a cantar, o a encendre's el verd, com una fulla que es tomba, de la fondalada de l'ona. Les nits, però, se succeeixen a d'altres nits. L'hivern en té tota una pila emmagatzemada i les reparteix a parts iguals, equitativament, amb dies infatigables. S'allarguen, s'enfosqueixen. N'hi ha que aguanten a l'aire planetes lluents, com plates de fum. 

Virginia Woolf Al far (To the lighthouse, 1927). Trad. Helena Valentí, Barcelona: Proa, 1984, pàg. 149.

2 de maig del 2013

L'amistat

Joaquim Sorolla Nens a la platja, 1910. Museu del Prado


But in this dumb colloquy with the sand dunes he maintained that this affection for Ramsay had in no way disminished; but there, like the body of a young man laid up in peat for a century, with the red fresh on his lips, was his friendship, in its acuteness and reality, laid up across the bay among the sandhills.

Virginia Woolf To the lighthouse, 1927



I tanmateix, no va poder estar-se d'afirmar, en ple diàleg mut amb les dunes de sorra, que el seu afecte vers Ramsay no havia disminuït gens; sinó que, l'amistat, ajaguda com el cos mort d'un jove, colgat a la torba des de feia cent anys, amb els llavis encara frescs i vermells, romania allí, punyent i real, estesa d'una banda a l'altra de la badia, damunt la sorra de les dunes. 

Virginia Woolf Al far Trad. Helena Valentí, Barcelona: Proa, 1984, pàg. 34.

22 d’abril del 2013

Aiguat de la foscor


 Far de cap de Creus (19.4.2013). Foto: FBarniol

I amb tots els llums apagats, la lluna colgada, i una pluja molt fina tamborinejant a la teulada, s'inicià l'immens aiguat de la foscor. Res, va semblar, no se salvaria de l'al·luvió, de la invasió de fosquedat que es ficava per panys i escletxes, lliscava per entre les persianes, entrava als dormitoris, engolia ara un gerro, ara una palangana, ara un ram de dàlies grogues i vermelles, després els cantells punxeguts i l'embalum massís d'una calaixera. I no només el parament fou anorreat; no va restar cap indici, dels cossos o de les ments, que t'ajudés a distingir. 


Virginia Woolf Al far (To the lighthouse, 1927). Trad. Helena Valentí, Barcelona: Proa, 1984, pàg. 147.