balada

Jugar a arrencar cebes (1914). Carles Fargas Bonell

...amb les novel·les de Dickens sempre tens la sensació de llegir la balada d'un món extingit, on al final tot es resol com una equació i l'equilibri perdut es recompon per a satifacció dels déus.

Per Petterson Sortir a robar cavalls [Ut og stjaele hester, 2003]. Trad. Carolina Moreno. Barcelona: Club editor, 2016, pàg. 68.

Empantanegament judicial

Londres. Jutges congregats a l'abadia de Westminster abans de la cerimònia d'acció de gràcies.

Foto: Oli Scarff / Getty Images

Never can there come fog too thick, never can there come mud and mire too deep, to assort with the gropping and floundering condition which this High Court of Chancery, most pestilent of hoary sinners, holds this day in the sight of heaven and earth.

Però la boira no arribarà mai a ser prou espessa, ni el fanguissar prou fondo, per estar a l'altura de la situació d'empantanegament que aquest Tribunal Superior de la Cancelleria, el més mesquí de tots els vells pecadors, exhibeix ara com ara a la faç del món.

Charles Dickens El casalot [Bleak House, 1852-53]. Trad. Xavier Pàmies. Barcelona: Destino, 2008, pàg. 17.

L'alegria de la família

 
Sebastiao Salgado Gourma-Rharous, Mali (1985)

There has been only one child in the Smallweed family for several generations. Little old men and women there have been, but no child, until Mr. Smallweed's grandmother, now living, became weak in her intellect and fell (for the first time) into a childish state. With such infantine graces as a total want of observation, memory, understanding, and interest, and an eternal disposition to fall asleep over the fire and into it, Mr. Smallweed's grandmother has undoubtedly brightened the family.

En la família Smallweed només hi ha hagut una criatura des de fa unes quantes generacions. Hi havia hagut unes quantes donetes i uns quants homenets vells, però cap criatura, fins que l'àvia de l'Smallweed, encara viva, va començar a repapiejar i va caure (per primera vegada a la seva vida) en un estat infantiloide. Adornada amb gràcies infantils com ara una falta absoluta de capacitat d'observació, de memòria, de comprensió i d'interès, i una disposició obstinada a caure adormida a la vora i damunt del foc, l'àvia de l'Smallweed s'ha convertit en l'alegria de la família.

Charles Dickens El casalot [Bleak House, 1852-53]. Trad. Xavier Pàmies. Barcelona: Destino, 2008, pàg. 376.