Remers a Cambridge (Joe Giddens)
Viva, encara
desprenc certa escalfor i dec ser tovíssima, per dins. Per fora ho sóc més del
que semblo, gairebé un producte de pastisseria, un objecte de cera tèbia
envernissat, atractiu com una primera línia. Cada cèl·lula es reprodueix,
aliena a mi, i alhora em reprodueix, em converteix en una entitat deguda. Si
deixessin de treballar, totes aquestes microscòpiques parts de mi, ni que fos
uns segons... Les entitats indivisibles també es mereixen una estona de
descans, com jo, com tots els genis del país. Treballar amb ells em força a
assimilar-m’hi, a ser com ells, a dins d’aquest preciós tancat de vidre, un
impersonal peixet vermell.
Eva
Baltasar Permagel. Barcelona: Club
editor, 2018, p. 10.
