Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Robert Walser (1878-1956). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Robert Walser (1878-1956). Mostrar tots els missatges

11 de gener del 2016

artista radical

Alícia Casadesús Cases filades


D'on va sorgir la naixença de Pluja? Quin és el seu origen?

[...] El cos de llibre té dues parts. La primera, Microgrames (un modest homenatge a Robert Walser, un escriptor fascinant), mostra un tros del work in progress en el qual treballem, des de fa tres anys, l'artista visual Alícia Casadesús i jo. Ella és l'autora d'una de les obres més interessants que s'estan fent aquí des de fa anys: de manera callada, rigorosa, radical. 

Entrevista al poeta Antoni Clapés (Núvol, 6.10.2015)



8 de novembre del 2015

walser

Robert Walser va trobar la mort en un passejada el dia de Nadal de 1956.

Alguns riuen, però jo continuaré escrivint.
Robert Walser (1878-1956)


Escriu, doncs, a propòsit d'aquests ritmes,
d'aquestes llums. Reflexiona
sobre el temps, que tan sols és
la idea del temps. Camina per camins
no fressats. Tradueix els itineraris 
amb mots nous, crea noves imatges
sabent que mai no seran
tan suggerents com l'original.

[...]

Esdevenir volva
de neu caiguda damunt de l'ara
de l'altar del déu desconegut.
Gosar ser poeta, voler ser tan sols
artesà de mots, cercador d'imatges,
no pas mestre del coneixement. 

Antoni Clapés Pluja. Calonge: AdiA eds, 2015, pàg. 44 i 48.




17 de setembre del 2014

Presumpció

Ronda (Màlaga). Agost 2014. Foto: FBarniol

-Bastante desanimado, por Dios, puede quedarse un hombre recto en vista de tan bárbaras muestras doradas, que imprimen al paisaje en el que nos encontramos un sello de interés, avaricia, mísero y desnudo embrutecimiento del espíritu. ¿Necesita en verdad un sencillo y honrado panadero presentarse de modo tan grandilocuente, brillar y relampaguear al sol con su torpe anuncio de oro y plata, como un príncipe o una dudosa dama coqueta? Que hornee y amase su pan con honor y razonable modestia! En qué clase de mundo de engaño empezamos o hemos empezado ya a vivir cuando el municipio, la vecindad y la opinión pública no sólo tolera, sino que al parecer desdichadamente incluso ensalza aquello que ofende a todo buen sentido, a todo sentido de la razón y del agrado, a todo sentido de la belleza y de la probidad. […] Al diablo con el ansia miserable de parecer más de lo que se es.

Robert Walser El paseo [Der Spaziergang,  1917]. Trad. Carlos Fortea. Madrid: Siruela, 2009 (8a ed.), pàg. 18-19.