gaiters

Estudiants de Medicina de la Universitat de Barcelona, alguns amb copalta. 

Muntanya de Vallvidrera, 1900.

I, finalment, també sembla evident que aquests moviments romàntics van de bracet amb la Revolució industrial britànica de mitjan aquell mateix segle XVIII. I és que els moviments romàntics tenen un gran component ciutadà tot i els cants als orígens rústics i camperols, amb els seus gaiters —Lo Gaiter del Llobregat (Joaquim Rubió i Ors)—, flabiolers, timbalers i tota la colla de trobadors més o menys fluvials que originaren els Jocs Florals (1859-1877), vestits, però, això sí, amb levita i copalta!

Josep Ferrer i Joan Pujadas a Fabra i Coromines. Amistat i cartes d'exili. Barcelona: Ara, 2018, p. 7.

militarots

Caricatura sobre el carlisme (revista La Flaca, 1870)

Malgrat els intents franquistes de genocidi lingüístic i cultural, el fet que la normativa de la llengua catalana ja estigués fixada gramaticalment i consolidada socialment, va posar les coses més difícils al projecte lingüicida espanyol. I a fe de Déu que ho van intentar: la llengua va ser prohibida i perseguida amb insistència i contumàcia fins al final del franquisme, esdevingut el 1975, i, encara, en els nostres dies, aquesta tendència continua malauradament ben viva en alguns aspectes, tant si hi ha aplicat l'article 155 de la Constitució espanyola com si no. Per tant no és d'estranyar que els energúmens del règim s'esgargamellessin davant els micròfons radiofònics durant els darrers compassos de la Guerra Civil en la veu del militarot colpista Queipo de Llano: «Cuando la guerra haya terminado, Pompeyo Fabra y sus obras irán arrastrados por las Ramblas». O que amb l'entrada de les tropes franquistes i l'ocupació de Catalunya pel gener de 1939 la casa de Pompeu Fabra a Badalona, al carrer de la Mercè, 34, fos saquejada per un grup de falangistes i els llibres de la seva biblioteca cremats al mig del carrer (gener 1939) en una mena d'acte sacramental medieval esperpèntic.

Josep Ferrer i Joan Pujadas a Fabra i Coromines. Amistat i cartes d'exili. Barcelona: Ara, 2018, p. 6.

cony

Aleshores, Fabra li deia [al seu amic Josep M. de Sagarra]: "Sembla mentida que sigueu noble per tots quatre costats, per la banda del pare i per la banda de la mare, i que digueu aquests renecs", i en Sagarra responia: "Què voleu que us digui, Fabra; de vegades, un 'cony' ben col·locat soluciona moltes coses!" 

Carola Fabra Fabra, el meu pare. Barcelona: La Campana, 1991.

Fabrista

Antoni M. Badia i Margarit (1920-2014)

La doctrina fabrista és la doctrina científica, i cal partir dels seus postulats encara que es poden rectificar certs detalls. És encara de vigència permanent. No hi ha un dilema del tipus fabristes–antifabristes, sinó Fabra o el caos. Les actituds antifabristes són anticientífiques. 

Entrevista a Manuel Sanchis Guarner feta el 1972 i 1978. Extret de Sobre la llengua dels valencians. Informes i documents, Universitat de València, 1998.