cornuts

Francisco de Goya Retrat de Carles IV d'Espanya (1789), Real Academia de la Historia

Y así iba, haciendo “huronadas”, de corro en corro, de mentidero en mentidero, hasta las peñas donde se reunían los españoles de París, masones y filósofos, filántropos y comecuras, que conspiraban activamente por llevar la Revolución a la Península. Ahí se hacía un perpetuo recuento de Borbones cornudos, de reinas licenciosas e infantes cretinos, ciñéndose el atraso de España a un sombrío cuadro de monjas llagadas, milagrerías y harapos, persecuciones y atropellos, que sumían cuanto existiera entre los Pirineos y Ceuta en las tinieblas de una godarria rediviva.

[...] Y eran proyectos de invasión, levantamientos de provincias, planos de desembarcos por Cádiz o por la Costa Brava, [...] en una palabrería que rompía crismones y tumbaba coronas, al estrépito de palabrejas castizas que ponían de cabrones y putas a todos los miembros de la Dinastía Ibérica.

Alejo Carpentier El siglo de las luces (1962), Madrid: Siglo XXI, 1990, pàg. 125-126.

Carnívors

Francisco de Goya Saturn devorant un fill, 1819-1823. 
Museu del Prado

Mentre alans, vàndals i sueus saquegen les Espanyes i el flagell de la pesta ataca amb no menys intensitat [...] la fam cruel s’estén fins al punt que la carn humana és devorada pel gènere humà a causa de la imperiosa necessitat. Fins i tot les mares s’alimenten amb els cossos dels fills morts o cuinats amb les seves pròpies mans. Les feres salvatges, acostumades a menjar els cadàvers dels que moren per l’espasa, la fam o la pesta, maten els homes més forts i, alimentades amb la seva carn, ho infesten tot per a perdició del gènere humà.

Hidaci (segle V), Crònica