Cim estètic

Andrea Mantegna Lamentació sobre el Crist Mort, 1490 

(Pinacoteca de Brera, Milà)

[...] les [Passions] que sí que hem conservat, la de sant Joan i la de sant Mateu, denoten un refinament compositiu que convertirà Bach en el màxim exponent del drama sacre, una mena de Sòfocles si substituïm els herois de l'antiga tragèdia grega per la figura sacrificial i redemptora de Crist. L'època cristiana, com vint segles abans l'homèrica, havia arribat al seu cim estètic i espiritual. [...] 

La Passió segons sant Joan havia de tenir una íntima rellevància per al compositor, ja que Bach la va retocar al llarg de vint-i-cinc anys, fins gairebé la seva mort. Semblava que no se'n podia desprendre, com el pintor Andrea Mantegna, el qual no es va desprendre mai del seu Crist mort i el va tenir sempre al seu costat fins al final dels seus dies.

Rafael Argullol, programa de mà de La Passió segons sant Joan (Bach Collegium Japan, dir. Masaaki Suzuki), Palau de la Música Catalana, 24.3.2014.

Cultura

Sin la cultura europea, lo que llamamos Europa es un territorio hueco, falso o directamente muerto, un escenario que, alternativamente, aparece a nuestros ojos como un balneario o como un casino, cuando no, sin disimulos, como un cementerio.

Y ese es un peligro incluso mayor que el de la crisis económica, pues puede provocar una indefensión absoluta: nadie cantará a Beethoven, o a Schiller, porque nadie recordará que el arte es aquello que consuela cuando existen muros y aquello que enaltece cuando se destruyen fronteras. En consecuencia, nadie sabrá, tampoco, que eso que llamamos cultura, a la que Europa —más que otras regiones del mundo— lo debe todo, es un ejercicio de libertad y de orientación en el laberinto de la existencia. Para eso necesitamos todo lo que ahora, con una celeridad increíble, estamos abandonando.

Rafael Argullol "Europa relega su cultura" (fragment), 
El País, 3.2.2013.

El viatge

Vegetació de l'illa de Socotra

L'experiència del viatge ha de ser una experiència de descentrament de la consciència.

(paraules de Rafael Argullol en la presentació del llibre Socotra, la isla de los genios de Jordi Esteva. Llibreria Altaïr, 15.10.2011)