Vincent van Gogh L'Arlésienne (1888). Metropolitan Museum, Nova York.
El rebedor era adornat amb diversos carillons penjats de la porta, una figureta de fusta, d'ulls blancs, d'aquelles que es venen als mercats mexicans, i l'ídol trivial de la classe mitjana amb pretensions artístiques: una reproducció de L'Arlésienne de Van Gogh. Vladimir Nabokov Lolita (1955). Trad. Josep Daurella. Barcelona: Proa, 2015, pàg. 51.
[la] cambra de bany [era] un catau estret i allargassat situat entre el replà i l'habitació de "Lo", amb tot d'objectes molls i tous que penjaven damunt la dubtosa banyera (amb un cabell encastat a dintre com un signe d'interrogació). Vladimir Nabokov Lolita (1955). Trad. Josep Daurella (1995). Barcelona: Proa, 2015, pàg. 53.
[...] al cap de poc temps, ni que fos per seguretat meva, vaig decidir de casar-me. Em va semblar que uns horaris regulars, els àpats casolans, totes les convencions del matrimoni, la rutina profilàctica de les activitats de l'alcova i, vés a saber, l'atzarosa florida de certs valors morals, de certs succedanis espirituals, m'ajudarien, si no a desempallegar-me dels meus desigs degradants i perillosos, a dominar-los pacíficament. Vladimir Nabokov Lolita (1955). Trad. Josep Daurella (1995). Barcelona: Proa, 2015, pàg. 33.