Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Claudio Magris (1939). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Claudio Magris (1939). Mostrar tots els missatges

5 de maig del 2017

migranya



La meva mare sentia un gran amor per mar, i quan el va deixar de sentir, quan ja no el podia sentir, després del que li havia passat, després d’aquell descobriment devastador, va començar a tenir migranyes; recordo com l’atacaven d’improvís, semblava que li tenallessin les temples, petit conill tendre i aterrit entre les dents d’una fagina.

Claudio Magris No és procedent [Non luogo a procedere, 2015]. Trad. Anna Casassas. Barcelona: Edicions de 1984, 2016, pàg. 42.



12 d’octubre del 2015

res


Sant Agustí en part s'equivocava quan exhortava a no sortir fora d'un mateix: qui es queda sempre a dins s'escalfa el cap i es perd, acaba cremant encens a algun ídol de fum sorgit de les deixalles de les seves pors, vacu i insidiós com els malsons que l'oració del vespre vol foragitar. 

Claudio Magris El Danubi [Danubio, 1986]. Trad. Anna Casassas. Barcelona: Edicions de 1984, 2009, pàg. 21-22.



3 d’octubre del 2015

Viatges

Superfície de Mart, fotografiada per la NASA

Sens dubte, en el món administrat i organitzat a escala planetària sembla que l'aventura i el misteri del viatge s'han acabat; els viatgers de Baudelaire, que havien sortit a la recerca de l'inaudit i estaven disposats a naufragar en l'intent, ja troben en l'ignot, malgrat tots els desastres imprevistos, el mateix tedi que havien deixat a casa. 

Claudio Magris El Danubi [Danubio, 1986]. Trad. Anna Casassas. Barcelona: Edicions de 1984, 2009, pàg. 10.


11 de febrer del 2015

llatí




El llatí [...] sobretot era la claredat clàssica, la sintaxi que jerarquitza la pols caòtica del món i posa les coses al lloc just, el subjecte en cas nominatiu i el complement d’objecte en acusatiu; era l’ordre lògic i moral que classifica, determina, defineix, jutja, distingeix els pecats venials dels mortals, les ombres dels pensament incerts dels propòsits determinats, les accions dels fantasmes.

Claudio Magris Microcosmos [Microcosmi, 1997]. Traducció d'Anna Casassas. Barcelona: Empúries/Anagrama, 1999.





27 de gener del 2015

Passar al davant



Amb un altre esperit, mossèn Girotto, a vuitanta-sis anys, mentre celebrava a l’església el dia dels difunts, poc abans de morir, va dir: «Ara em toca a mi», però va afegir: «però no m’ofenc si algú vol passar-me al davant».

Claudio Magris Microcosmos [Microcosmi, 1997]. Trad. d'Anna Casassas. Barcelona: Empúries/Anagrama, 1999.


20 de desembre del 2014

mastodonts


Un altre aede del poble, el coronel Capello, informa que els llops van desaparèixer de Pecetto al principi del segle passat; els óssos, els cérvols i els senglars, molt abans i, puntalitza el coronel, els mastodonts encara fa més temps.

Claudio Magris Microcosmos [Microcosmi, 1997]. Trad. d'Anna Casassas. Barcelona, Empúries/Anagrama, 1999.

13 de juny del 2014

El foc i el joc

El poeta francès Jean Cocteau (1889-1963)

–Si la casa es cremés, què salvaria? 
–El foc.
           Jean Cocteau


«¿Què faries —va preguntar un parent devot i tibat a sant Lluís Gonzaga nen, que estava jugant— si sabessis que t’has de morir d’aquí a pocs minuts?». «Continuaria jugant», va respondre el nen.

Claudio Magris Microcosmos [Microcosmi, 1997]. Trad. d'Anna Casassas. Barcelona, Empúries/Anagrama, 1999.



21 de maig del 2012

Poesia fugissera

Robin Gibb (1949-2012), membre dels Bee Gees. 
Foto: Ignacio Gil


Un mes i mig després de la internació, va morir per una d’aquelles causes vagues que els certificats mèdics defineixen de «col·lapse cardiocirculatori» [...] Si es prefereix, també es pot parlar d’arteriosclerosi, però tan sols és una altra manera de dir el mateix, igual que H2O indica la poesia fugissera i indiferent de l’aigua.
                                                                              
   Claudio Magris Microcosmos [Microcosmi, 1997]. 
Trad. d'Anna Casassas. Barcelona, Empúries/Anagrama, 1999.

13 d’octubre del 2011

Endogàmies

El rei de Bhutan es casa amb una plebea (foto: Kevin Frayer / AP)
 
Totes les endogàmies són asfixiants; fins i tot els instituts, els campus universitaris, els clubs exclusius, les classes dirigents, les reunions polítiques i els simpòsiums culturals són la negació de la vida, que és un port de mar.

Claudio Magris Microcosmos (trad. Anna Casassas), Barcelona, 1999.



8 de juliol del 2010

Nazis

Adolf EICHMANN (Solingen, 1906-Jerusalem, 1962)

Eichmann [militar nazi] era sincero cuando en Jerusalén se horrorizó al enterarse de que el padre del capitán Less, el oficial israelita que le había interrogado durante meses y por el cual sentía un profundo respeto, había muerto en Auschwitz. Se horrorizó, porque su falta de fantasía le había impedido descubrir en las cifras de las víctimas unas caras, unas facciones, unas miradas, unos hombres concretos.

Claudio MAGRIS El Danubio, trad. Joaquín Jordá.


1 de juliol del 2010

Refugis

Claude Monet Catedral de Rouen, a ple sol, 1894. Museu d’Orsay, París.
  
La taverna i l'església són els dos llocs principals de qualsevol assentament humà que es respecti, de qualsevol illa també. Dos llocs similars, oberts al vianant que passa per la terra i que vol reposar una estona a l'ombra, davant d'una vella imatge o d'un got de vi, que tots dos ajuden a tirar endavant. Dos llocs liberals, on no es pregunta a la persona que entra ni d'on ve ni sota quina bandera o quin distintiu milita; a l'església a més ni tan sols cal pagar la consumició, és aconsellable encendre un ciri, però no obligatori. Actualment les esglésies potser són un dels llocs on es respira més lliurement, pràcticament com a la barca: hi entres quan vols, ningú pregunta per què no vas a missa o per què vas a la de les vuit en comptes d'anar a la de les deu...

Claudio Magris Microcosmos [Microcosmi, 1997]. Trad. d'Anna Casassas. Barcelona: Empúries / Anagrama, 1999.