Reptes

Laozi muntant un búfal d'aigua

Un viatge de mil milles comença amb una passa

Laozi [ lao tse], s. VII-VI aC

Perejaume i Verdaguer

     Perejaume, Marc al mar, 1986

El 23 de maig de 1998 vaig assistir a la presentació d’Oïsme, un llibre de Perejaume, a la casa-museu Verdaguer de Folgueroles. Josep Palau i Fabre (1917-2008) va presentar l’acte i va comparar la prosa de Perejaume amb la teoria del suec Emanuel Swedenborg (1688-1772), que predicava, contravenint totes les teories lingüístiques posteriors, que entre els noms de les coses i els objectes pròpiament dits hi ha una relació d’immanència. El subtítol d’Oïsme és «Una escriptura natural a partir dels croquis pirinencs de Jacint Verdaguer».

Acabat l’acte, el Amics de Verdaguer em van convidar amablement a sopar a Can Baldiri. Entre altres personalitats, asseguts al voltant de la taula hi havia els germans Joan i Josep Ferrer i Costa, Joan Pujadas, Palau i Fabre, Perejaume, l’editor Oriol Izquierdo, Gil Orriols (alcalde de Folgueroles), Víctor Sunyol, Jaume Aiats, etc.

En el transcurs de l’àpat, Perejaume va explicar una anècdota de Verdaguer. A final de segle XIX, un capellà explicava en una emissora de ràdio com funcionava un aparell d'enregistrar veu acabat d’arribar d'Amèrica. Per davant va passar Mn. Cinto i el van convidar a recitar un poema. Com que no en sabia cap de memòria, li van deixar un llibre i va llegir «L'orfeneta» i un altre. La gravació està en molt estat. Hi ha molt soroll (és encara amb cilindre de cera), però ha inspirat Perejaume en una obra en la qual ressegueix els espectrogrames.

En un llibre publicat anys més tard (el 2004), Perejaume revela una versió lleugerament diferent dels fets:

«Aquest cilindre de cera conté enregistrada la veu de Verdaguer. L’enregistrament va tenir lloc, de manera fortuïta, a la parròquia de Santa Anna de Barcelona, l’any 1897, en un aparell fonogràfic portat d’Estats Units. Els poemes que s’hi senten són: «La cegueta» i «Amor de mare». L’any 1999, en la Casa-museu de Vil·la Joana, a Vallvidrera, vàrem presentar tres obres carenogràfiques. La primera consistia en aquest mateix cilindre, juntament amb el fonògraf original que allà es conserva i una projecció en vídeo de l’espectrografia del so tal com ens ha arribat. En realitat, en la gravació, la veu de Verdaguer a penes és perceptible, el cilindre està travessat per tres esquerdes transversals i tant el brunzit com els catrocs de l’agulla són constants. El vídeo emet, en un sens fi, el clivelladíssim so i projecta, sobre un fons negre, el corresponent espectrograma, com si l’accidentat brogit anés agullant-se pel caire d’una serra. Cada vegada que l’espectre dibuixa un cim prou elevat s’hi encén, damunt, el nom d’una muntanya.

»El vídeo, amb el cingle de veu que crestereja, s’anomena Oïsme i, davant, s’hi exposava la segona obra.»

Perejaume Els cims pensamenters: de les reals i verdagueres elevacions. Barcelona: Eds. Polígrafa, 2004, pàg. 99.

(del meu diari de notes, modificat i ampliat)

Besàvia o rebesàvia?

La meva besàvia, Maria Font Colomer, o la meva rebesàvia, Antònia Colomer?