Bourgeois (in memoriam)

Louise Bourgeois, Maman, 1999, davant la National Gallery de Canadà.

Louise Bourgeois (París, 25 de desembre de 1911 – Nova York, 31 de maig de 2009), 
fotografiada per Robert Mapplethorpe, 1982.

 

Ideologies

 

John Updike (1932-2009)

(The New York Review of Books, 1983)

John Updike cuenta en su autobiografía que a su abuelo, todo un erudito, la familia le tomaba el pelo diciendo que «sabía estar callado en doce idiomas». Pues bien, ahora ha proliferado otro tipo de silenciosos, que saben estar callados en tres o cuatro ideologías.

Mario Benedetti Andamios, 1999

Concilis

Pasquale Cati, El concili de Trento, 1588.

Els antics seminaristes tenien un memorialet (el que ara anomenaríem un recurs mnemotècnic) per aprendre’s el llistat dels 21 concilis ecumènics per ordre cronològic:

Ni, co, e

Ca, co, co

Ni, co

La, la, la, la,

Lu, lu , vi

Con, flo, la

tri, va, va

O sigui:

Nicea, Constantinoble, Efes

Calcedònia, Constantinoble, Constantinoble

Nicea, Constantinoble.

Laterà I, II, III i IV

Lucdolense (de Lió) I i II, Viena

Constança, Florència, Laterà

Tridentí (Trent), Vaticà I i II.

Pasqua granada

Avantpassats

He mirat per tots els racons familiars, he regirat el meu arbre genealògic, he interrogat els més vells i he trobat ben poca cosa. Evidentment, a casa, el que hi sobra és grisor. A cap dels meus avantpassats no se li va ocórrer d’ésser un heroi o un gran home. Ni tindria res d’estrany que jo patís d’aquesta poca empenta dels meus avis. El cas és que, si hagués trobat tan sols un barret vermell o unes calces brodades, ara tindria una satisfacció que en aquests moments em seria necessària.

Josep PLA El quadern gris

Músculs

Arnold Schwarzenegger (Thal, Àustria, 1947)

Kramer i Andriutti eren de la nova generació, en què els termes tríceps, deltoides, latissima dorsae i pectoralis maior eren més coneguts que els noms dels principals planetes.

Tom Wolfe La Foguera de les vanitats [The Bonfire of the Vanities, 1987]. Trad. Manuel de Seabra. Barcelona, Pòrtic, 1989.

Polítics

Miquel Coll i Alentorn (Barcelona, 1904-1990)

Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 1930)

Miquel Roca i Junyent (Cauderan, Gascunya, 1940)

Durant una època es deia –fent referència al panorama polític català– «Colls, Roques i Pujols tots a l'entorn».

 

Adéu

Gordon Brown davant del 10 de Downing Street, 10.5.2010 

(The New York Times, en línia).

Lectura

Gustave Caillebotte Henri Cordier, 1883. 

Musée d’Orsay, París

Seguint els consells del ja llunyà Montaigne i de Pascal, i el més recent de George Steiner [segons els quals] no hi ha millor manera d'atorgar sentit a l'existència que romandre a casa amb un llibre a les mans.

Jordi Llovet El País, 15.11.2001

Formiguer

Blocs de pisos a la Xina

Actualment, és habitual que una persona passi del sòrdid anonimat d'un bloc de pisos al sòrdid anonimat d'un bloc de nínxols.

Ferran Sáez, Avui, 8.XI.2001

Bogeria

Atribuït a Quentin Massys  
Vella tocant-se els cabells, c. 1527. 
 Museo Nacional del Prado, Madrid.

Ai! i que en té poca, la humanitat, de misericòrdia per a aquests enteniments malalts, que hauria de tractar com flors d'estufa en honra seva i per dever sacrosant! Oh!, no ho dubtis: jo no sé si hi ha lesió, com en Giberga suposa, o si no n'hi ha; les causes de les malalties mentals (l'eniologia, que ell en diu) les tindran o no, els metges, conegudes... potser sí: jo no ho sé pas; però a mi em sembla que no pot ser; que és un misteri tan gran, tan insondable com el de l'essència i funcionament de la raó mateixa. I quan jo considero això i penso que dintre tot ordre misteriós la major precaució és poca, m'escruixeixo de veure com, savis i ignorants, venim tractant els cervells fluixos. Quantes vegades no m'he penedit del que tu i jo, criatures encara i per criatures que fóssim, vam fer al pobre Daniel a la Ciutadella! ¿No ens tocarà també una part de culpa en el desastre de què em parles?

Narcís OLLER La bogeria cap. VII (1899)

Roma

 

Rèplica d’un retrat de l’emperador Adrià (76-138).  

Museo Nazionale Romano (Roma)

A Roma –deia– hi arribarà a haver més estàtues que persones, perquè ses persones se moren i aquelles perduren. Cada generació que passa afegeix escultures noves, sense comptar ses que desenterren de ses excavacions. ¿Què succeirà es dia que es marbres domini ets homos, quan ses guies posin: "Roma, un milió quatre-cents molt habitants, les quatre cinquenes parts de pedra?"

Llorenç Villalonga Bearn (1966)