Apocalipsi

Jean FOUQUET (1420-1481) Sant Miquel en combat contra el drac. 
Llibre d'hores d’Étienne Chevalier. Londres, Upton House.

Para salvar la humanidad y esta pobre tierra que está en las últimas, sólo hace falta el suicidio de seis personas: yo, tú, él, nosotros, ustedes y, sobre todo, ellos.

Alonso RUVALCABA, citat per David DE JORGE, Con la cocina no se juega, 2010.

Calaveres atònites

Caravaggio, La vocació de Sant Mateu (1599-1600). 

Roma, Església de Sant Lluís dels Francesos.

 

Els investigadors han localitzat la sepultura del gran pintor 

Michelangelo Merisi de Caravaggio (1571-1610) a la localitat toscana de Porto Ercole.

En un tres i no res, passem d'embrions incerts a calaveres atònites.

Jesús Moncada Calaveres atònites, 1999.

El nou i el vell

Ramon Casas i Carbó Ramon Casas i Pere Romeu en un automòbil, 1901. MNAC, Barcelona.

El MNAC ha incorporat a la seva col·lecció permanent aquesta obra de Casas, pintada el 1901 per decorar el local Els Quatre Gats, de Barcelona.

Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles

Del temps antic, i a l'acost de la fosca,

Sota un llorer i al peu de la font tosca,

De remembrar, cellut, setge i batalles.

De matí em plau, amb fèrries tenalles

I claus de tub, cercar la peça llosca

A l'embragat, o al coixinet que embosca

L'eix, i engegar per l'asfalt sense falles.

I enfilar colls, seguir per valls ombroses,

Vèncer, rabent, els guals. Oh mon novell!

Em plau, també, l'ombra suau d'un tell,

L'antic museu, les madones borroses,

I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell:

M'exalta el nou i m'enamora el vell.

J. V. Foix (1893-1987)

Tants caps, tants barrets

Protesta de jueus ultraortodoxos a Tel Aviv.  
La Vanguardia, 15.6.2010 (Jack Guez / AFP)

Presó

Gioacchino Toma Luisa Sanfelice in carcere, 1874.

Nàpols, Museo Nazionale di Capodimonte.

¿Quién puede ser tan insensato como para morir sin haber dado, por lo menos, una vuelta a su cárcel?

Marguerite Yourcenar (1903-1987) Una vuelta por mi cárcel (trad. Emma Calatayud)

Ciència medieval

Detall del mapamundi d'Ebstorf (s. XIII)

Donques, vul que·m diges, si la terra era foradada de la 1ª part entrò a l'altra e hom gitava una pedra en aquela part, so és a saber lo forat, què·n seria d'aquela pedra.

Guillem de Conches (1080-1145), Dragmaticon philosophiae, II

Camins

  Camí de Santiago de pas per la Rioja 

(foto de Ferran J., sense el seu permís)

Al Ferran J., que camina vers Santiago.

[Yo voy soñando caminos]

   Yo voy soñando caminos

de la tarde. ¿Las colinas

doradas, los verdes pinos,

las polvorientas encinas!...

¿Adónde el camino irá?

   Yo voy cantando, viajero

a lo largo del sendero...

–La tarde cayendo está–.

«En el corazón tenía

la espina de una pasión;

logré arrancármela un día:

ya no siento el corazón.»

   Y todo el campo un momento

se queda, mudo y sombrío,

meditando. Suena el viento

en los álamos del río.

   La tarde más se oscurece;

y el camino que serpea

y débilmente blanquea,

se enturbia y desaparece.

   Mi cantar vuelve a plañir:

«Aguda espina dorada,

quién te pudiera sentir

en el corazón clavada.»

Antonio Machado Soledades Galerías Otros poemas (1907)

Cal Penyora

Cal Penyora (Santa Eulàlia de Puig-oriol, Lluçanès)

Senyor cambrer, el seu hostal no és una fondota, la seva taverna és l'església de Betlem, on l'hoste, a través de la conversa, es converteix en aquell que va ser o en aquell que hauria volgut ser. Senyor cambrer, el seu hostal no és una fondota, la seva taverna és una soledat sorollosa i sorolladora on és possible somiar estupendament. Senyor cambrer, Mare de Déu! Quina mena de bellesa que ha portat amb la gerra de mig litre!

Bohumil HRABAL (1914-1997) Llegendes i romanços de cec (trad. Núria Mirabet i Luisa Rancaño)