humiliació

Hans Holbein el Jove, La humiliació de l'emperador Valerià per Sapor I (c. 1521)

Sin embargo, la reputación de los cristianos creció enormemente por el hecho de que dos de sus más acérrimos enemigos, Decio y Valeriano, tuvieron (igual que Domiciano) un final poco agradable: el primero fue masacrado por los godos el año 249; el segundo, capturado once años después por el rey persa Sapor, que lo utilizó durante el resto de su vida com escalón para montar a caballo.

John Julius Norwich Los papas. Una historia [The Popes. A History, 2011]. Barcelona: Reino de Redonda, 2017, p. 46-47.

res

Rigid, the skeleton of habit alone upholds the human frame. Where there is nothing. 

Només l’esquelet rígid de l’hàbit sosté l’estructura humana. Dins la qual no hi ha res.

Virginia Woolf La senyora Dalloway [Mrs Dalloway, 1927]. Trad. Dolors Udina. Barcelona: RBA La Magrana, 2013, p. 57.

moment d'actuar

Indumentària dels lluitadors de sumo (Tòkio, febrer de 2017)

—Davant la brutalitat, jo em mostrava prudent. Davant la injustícia, jo mantenia la calma. Sacrificava les coses properes en benefici d’un tot hipotètic. Creia en la llengua, no pas en el puny. Jo ensenyava la paciència i la fe en l’ànima humana com a cuirassa contra l’opressió. Ara sóc conscient de fins a quin punt m’equivocava. M’he traït a mi mateix i he traït la meva gent. Tot allò eren ximpleries. Ara és el moment d’actuar, i d’actuar de pressa. D’enfrontar-se als enganys amb enganys, i a la força amb la força. 

—Però, com? —va preguntar en Jake—. Com?

—Doncs sortint al carrer i fent coses. Reunint multituds i fent que es manifestin. 

—Ha! ¿Quin profit se’n traurà, que els convencis de manifestar-se contra una cosa, si no saben? El que fas és intentar agafar el toro pels pebrots. 

Carson McCullers El cor és un caçador solitari [The Heart Is a Lonely Hunter, 1940]. Trad. Alba Dedeu. Barcelona: l'altra editorial, pàg. 334-335.

hivern

Oslo, desembre 2014

Els presos dels gulags deien que a Sibèria l'hivern dura dotze mesos i la resta és estiu.

colors

Tota la gent blanca s'assemblava als ulls dels negres, però els negres feien l'esforç de distingir-la. Ara bé, tots els negres s'assemblaven als blancs, però els blancs no solien molestar-se a retenir la cara d'un negre al cap.

Carson McCullers El cor és un caçador solitari [The Heart Is a Lonely Hunter, 1940]. Trad. Alba Dedeu. Barcelona: l'altra editorial, pàg. 288-289.

comprensió

Per això mateix —per no comprometre’s—

els Déus, quan ens parlen a l’orella,

eviten les frases explícites i les promeses concretes.

I encara que sorprenentment parlin

la nostra llengua,

sorprenentment no els comprenem.

Gonçalo M. Tavares Un viatge a l’Índia [Uma Viagem à Índia, 2010]. Trad. Pere Comellas Casanova. Barcelona: Edicions del Periscopi, 2013, p. 28.

virtuts

Epitafi a Vilafranca del Penedès

A Byron se li va morir un gos que estimava molt i li va fer inscriure aquesta llegenda a la làpida, al jardí de casa seva de Newstead:

"Aquí descansen les restes d'una criatura que va ser bella sense vanitat, forta sense insolència, valenta sense ferocitat i que posseïa totes les virtuts dels homes sense que en tingués cap dels defectes".