el darrer mot

Jaume Safont, notari de la Generalitat de Catalunya entre 1438 i 1472, de tant en tant feia dibuixos en el dietari que mantenia a la mateixa institució. Aquí dibuixa la Parca, a propòsit de la mort del papa Nicolau V el 1455.       

Vicent Baydal (@vicentbaydal), 15.5.2020

Els qui estam més avinents de la fossa que de la pica del baptisme, potser tornam més "sensibles" cada any que safalcam. Fou colpidora la resposta de na Bàrbara de can Llavorí a la senzilla pregunta "Com estau?". Va respondre: "Estic en el darrer mot" 

Rafel Perelló (@rperellob), 28.11.2020

fam i mort

Foto de Mohamed Rabie

En el context dels camps de concentració nazis, Nico Rost diu:

Quien habla del hambre acaba teniendo hambre. Y los que hablan de la muerte son los primeros que mueren. Vitamina L (literatura) i F (futuro) me parecen las mejores provisiones.

[...] 

Vivir entre los muertos con Tucídides, Tácito y Plutarco en Maratón o Salamina es, al fin y al cabo, lo más honroso, cuando a uno no se le permite otra actividad. 

Irene Vallejo El infinito en un junco. La invención de los libros en el mundo antiguo. Madrid: Siruela, 2019, p. 239

carícia

La cremada, fotografia de Shen Wei (1968)

Vaig clavar-me la mà a la galta perquè la carícia no fugís.

                                           Mercè Rodoreda La mort i la primavera (1986)