27 de novembre del 2010

punts i comes

 Arxiu Episcopal de Vic (foto: Salvi Estragués)


Conten que Salvador Espriu s’indignava especialment quan el corrector li esmenava la puntuació, i que en una ocasió va omplir tot el dors d’una pàgina amb aquella lletra tan menuda amb arguments per defensar una coma que el corrector li havia tret, i que l’últim argument era demolidor: «l’autor, senyor meu, és qui més en sap, del seu text.»

Xavier Fargas i Neus Nogué “Les puntuacions possibles” a Llengua i ús. Revista Tècnica de Normalització Lingüística, Barcelona (1998), núm. 11.