31 de desembre del 2011

2012

Nedant a les aigües gèlides del riu Vltava, Praga. 
Foto: Filip Singer/EPA


El diari ARA proposa 12 idees per al 2012. Quines complireu?

1. Engegaré una iniciativa empresarial
2. Llegiré mitja hora cada dia
3. Parlaré més amb els fills
4. Gestionaré millor el meu temps
5. No malbarataré recursos
6. Consumiré productes de la terra
7. Evitaré estressar-me
8. Faré una acció solidària
9. Em buscaré una nova afició
10. Entraré a les xarxes socials
11. Faré més esport
12. Aprendré idiomes


28 de desembre del 2011

Xita


La família de Tarzan: Xita, Boy, Tarzan i Jane

Ha mort Jiggs (1932-2011), la mona Xita que va acompanyar Tarzan (Johnny Weissmuller) en quatre pel·lícules entre el 1934 i el 1942. Aquest mico figurava al Llibre Guinness dels Rècords com el simi més longeu del món.


27 de desembre del 2011

Fa fred!

 Foto: Quirky China News/Rex Features

Segons la medicina medieval, l'aire fred produeix en l'organisme humà les següents accions: "restreny el ventre, enforteix la digestió, augmenta la producció d'orina i disminueix la suor i altres excrecions". Però si és molt fred "altera la calor natural, provoca dolors en els nervis, tosses, refredats i patiments de bufeta" i per això s'ha de corregir.

Introducció a Arnau de Vilanova (1238-1311) Regimen Sanitatis ad regem Aragonum, Universitat de Barcelona, 1975.

 

Apocalypse now

Aquesta misteriosa esfera de 35 centímetres (i 6 kg de pes) d'origen desconegut va caure del cel a Namíbia. 

A l'àngel de l'església de Tiatira, escriu-li:

"Això diu el Fill de Déu, el qui té els ulls com una flama i els peus semblants a metall incandescent". 

Conec les teves obres, el teu amor, la teva fe, el teu servei i la teva constància. Sé que ara les teves obres són més nombroses que abans.

Apocalipsi 2, 18

22 de desembre del 2011

Bones festes!

Sempre han tingut bec, les oques. 
Foto: Ina Fassbender/Reuters


La catedral [de Barcelona] es troba, doncs, en l’indret més sagrat de la ciutat, perquè a l’antiguitat els temples no es construïen a qualsevol lloc, sinó allà on era més propici per a encomanar-se als déus. Al costat de la catedral hi havia el temple del diví August... i fins és possible que l’esbart d’oques que des de fa tant de temps claquen al claustre siguin descendents d’aus romanes, cosines colonials de les oques capitolines; les oques del Capitoli que els romans utilitzaven com a guardianes de les propietats per l’escàndol que feien quan es presentaven estranys. La mitologia ens explica que les oques del Capitoli, consagrades a la deessa Juno Moneta –“Aquella que adverteix”– van salvar en una ocasió els romans tot despertant-los amb els seus xiscles davant un atac dels gals.

Joan de Déu Prats Llegendes històriques de Barcelona, 2009.



21 de desembre del 2011

Ramon Erra

Ramon Erra (cinquè començant per l'esquerra) guanya el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions en la 61a Nit de Santa Llúcia (Auditori de Barcelona, 10.12.2011). Foto: La Vanguardia.


19 de desembre del 2011

La llet i els jueus

Atles català atribuït al jueu català Cresques (1375)


¿Existen lugares con mayor proporción de habitantes con intolerancia a la leche?

Entre los semitas, marroquíes y judíos aumenta el porcentaje de gente que sufre intolerancia a la lactosa genética, que es mayor que en los ingleses o americanos, que han tomado leche de vaca durante mucho más tiempo. En Catalunya somos mezcla, ya que quedaron muchos judíos que se cambiaron el apellido, y por eso el porcentaje de deficiencia de lactasa genética a lo mejor es más grande que en otros sitios, aunque no está del todo demostrado.

Entrevista al Dr. Ramón Tormo (Vinaròs, 1942) La Vanguardia digital, 16.12.2011

Els xuetes són un grup social de l'illa de Mallorca, descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals al llarg de la història s'ha conservat consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart del segle XVII, o per estar-hi estretament emparentats. Els xuetes han estat històricament estigmatitzats i segregats, per la qual cosa, i fins la primera meitat del segle XX, han practicat una estricta endogàmia. A dia d'avui, entre 18.000 i 20.000 persones a l'illa són portadores d'algun d'aquests cognoms.

Viquipèdia

14 de desembre del 2011

Ai, Verge Santa!


L'actriu Paz Vega (Sevilla, 1976) coberta només per una mantellina davant de la Verge de la Encarnación de Gerena (Sevilla). La fotografia forma part del calendari de la casa de xocolates alemanya Lambertz. Els convilatans han posat el crit al cel. 


13 de desembre del 2011

La desgràcia dels altres

 Uns nens paquistanesos miren com cremen uns camions de fuel que havien estat tirotejats 
(foto: Amir Hussain/Reuters) 

Ja sabeu que hi ha tres coses que els homes poden contemplar eternament sense cansar-se'n mai. Una és l'aigua. Una altra és el foc. I la tercera és la desgràcia dels altres. 

Katharina Hagena El gust de les llavors de poma, 2011 (trad. David Cañadas).


12 de desembre del 2011

Oda

Oda a Pep Guardiola

Salut, germà dels poltres
de peülla de tro!
Per tu,
la catifa de gespa arranada
es torna un univers de planetes que giren
al teu voltant.
Tu t'alces i renilles
i amb ulls punyents escrutes
l'horitzó bramador.
Sacseges la crinera
del teu dorsal, l'espinada
s'arqueja, mous les cames esveltes i fràgils
i amb els braços oberts
debanes la madeixa invisible del joc.
Salut, germà dels poltres
de peülla de tro!

Salut, fill de la gràcia
i del vent!
Aranya cerebral
que controles els fils
elèctrics de la tarda.
Teixeixes les jugades,
del teixit en fas veles que s'inflen
i en sostens l'entramat.
La gespa es fa mar blava de somnis.
Llavors, mentre llisca la quilla,
tu vigiles de lluny i ets a prop.
Arbre central, pal major
i, alhora, el dofí ensabonat
que segueix el vaixell per les ones.
Salut, fill de la gràcia
i del vent!  [...]

Narcís Comadira L'art de la fuga, 2002



10 de desembre del 2011

Llibertat religiosa



Un dels grans herois del nostre segle és austríac, es diu Niko Alm i és un lluitador incansable de la llibertat religiosa. Alm va entrar en conflicte amb les autoritats amb motiu del carnet de conduir: a la foto hi apareixia amb un colador de pasta al cap [...] La resposta de les autoritats va ser prototípica: van enviar Alm a una revisió psiquiàtrica. Però Alm va al·legar que era un pastafari, és a dir, un seguidor de la Church of the Flying Spaghetti Monster o Església del Monstruós Espagueti Volador. Els pastafaris creuen en un déu que és una enorme massa d'espaguetis que es desplaça fent servir com a rodes dues colossals mandonguilles, i que habita en un planeta ple de volcans, que en lloc de lava escupen llaunes de cervesa [...] Els avaluadors psiquiàtrics no van tenir més remei que admetre la bona salut mental de Niko Alm, i poc després va aconseguir el seu carnet de conduir on apareix amb un colador al cap.


Si ho pensem bé, quina legitimitat afegida pot tenir una religió, qualsevol, sobre qualsevol altra? De fet, Niko Alm es va llançar a l'activisme per denunciar les desigualtats basades en el fet religiós. Per què una monja pot tenir un carnet on apareix amb còfia i un pastafari no pot lluir un colador? Però el gran mèrit d'Alm és que ha invertit els termes. La definició tradicional de la llibertat religiosa consistia a ser indulgents amb totes les creences, per absurdes que fossin, pel fet que som una societat tolerant. Gràcies a Niko Alm tenim una nova perspectiva: totes les creences són absurdes pel fet de ser-ho, però les tolerem perquè són socials. I és que si contemplem la llista de religions només podem arribar a una conclusió: que l'ésser humà necessita molta paciència, moltíssima, per compartir espais racionals amb els seus congèneres. Segons sembla, el gènere humà no pot conformar-se amb la realitat. Necessita una resposta, una explicació. Existeix Déu? Què hi ha després de la mort? I és lògic: si generem preguntes incontestables obtindrem respostes delirants. La suma universal més gran mai pensada d'absurds, de fet. [...]


Com dèiem abans, en el gènere humà hi habita una compulsió existencialista que l'obliga a fer-se preguntes que simplement no tenen resposta. Però de debò són preguntes tan imprescindibles? O potser no totes les societats han experimentat la necessitat de generar embolics intel·lectuals estèrils?


En certa ocasió un antropòleg que era a l'Àfrica tropical va pujar a un turó acompanyat d'un pigmeu. Des d'allà es podia veure un horitzó selvàtic grandiloqüent. Emocionat, l'antropòleg va preguntar al pigmeu per la seva religió. Segons les seves creences, ¿qui havia creat aquella magna selva, tota la pluralitat d'animals que l'habitaven, el cel, la terra, i la mateixa raça de pigmeus?


El pigmeu es va mirar el paisatge, va sospirar profundament, i va dir: "Miri, si vol que li sigui sincer, no en tinc ni punyetera idea".


Albert Sánchez Pinyol "El Monstruós Espagueti Volador us estima", Ara, 9.12.2011


9 de desembre del 2011

No fer llàstima

 
Honolulu, EUA. Un mariner porta l'urna amb les cendres de Lee Soucy, supervivent de Pearl Harbor. Soucy va morir l'any passat amb 90 anys i va demanar que les seves cendres reposessin dins de les restes del vaixell Utah. (foto: Marco Garcia / AP)
Que la seva salut sigui bona. Cal que, quan anirem a casa, ens presentem de manera a no fer llàstima a ningú. Molts s’alegrarien de veure’ns vells i malmesos. 
Carta inèdita de Pau Casals a Jaume Creus, datada a Perpinyà  el 1948. www.memoria.cat

7 de desembre del 2011

El caçador, caçat

Mark Zuckerberg, el creador de Facebook

Algú ha descobert un forat de seguretat a Facebook i ha pogut accedir a àlbums privats del pare de la xarxa social més important del món. El caçador, caçat.


1 de desembre del 2011

El cavall

Exhibició de l'Escola d'Equitació Espanyola de Viena al Wembley Arena de Londres.
(foto: Chris Jackson / Getty Images)

E aprés, feren cercar de totes les bèsties, qual seria més bella, més corrent i que pogués sostenir major treball, e qual fos més convinent per a la servitud de l'home, e de totes, elegiren lo cavall e donaren-lo a l'home qui fonc elet de mil hòmens u, per ço aquell home hagué nom cavaller.

Joanot Martorell Tirant lo Blanc, cap. XXXII (ed. Martí de Riquer)