Sempre han tingut bec, les oques.
Foto: Ina Fassbender/Reuters
Foto: Ina Fassbender/Reuters
La catedral [de Barcelona] es troba, doncs, en l’indret més sagrat de la ciutat, perquè a l’antiguitat els temples no es construïen a qualsevol lloc, sinó allà on era més propici per a encomanar-se als déus. Al costat de la catedral hi havia el temple del diví August... i fins és possible que l’esbart d’oques que des de fa tant de temps claquen al claustre siguin descendents d’aus romanes, cosines colonials de les oques capitolines; les oques del Capitoli que els romans utilitzaven com a guardianes de les propietats per l’escàndol que feien quan es presentaven estranys. La mitologia ens explica que les oques del Capitoli, consagrades a la deessa Juno Moneta –“Aquella que adverteix”– van salvar en una ocasió els romans tot despertant-los amb els seus xiscles davant un atac dels gals.
Joan de Déu Prats Llegendes històriques de Barcelona, 2009.
