Victoria's Secret

Una model lluint llenceria de la marca "Victoria's Secret"

 To C. Guillén

La reina Victòria (Londres, 1819 - illa de Wight, 1901) va ser la monarca amb un mandat més llarg a les illes Britàniques. Fou reina des de 1837 fins a 1901 i emperadriu de l'Índia des del 1877 fins a la seva mort. Amb raó es diu, doncs, que comandava una quarta part del món.

Quan tan sols tenia 13 anys va començar a escriure un diari, hàbit que va perllongar durant tota la vida. En total, 141 volums sobre la seva vida privada, amb un nombre de 43.765 pàgines. No s'havien publicat mai abans de manera íntegra i només hi podien accedir els estudiosos. Ara, amb motiu de les noces de diamant de la reina Elisabet II (*Londres, 1926), els diaris complets han vist la llum a internet.

Si voleu fer el xafarder:

Diaris de la reina Victòria d'Anglaterra (1832-1901)

Persistència

 Jerusalem. Jueus ultraortodoxos protesten per la derogació de la llei Tal, que eximeix els estudiants de les yeshives del servei militar obligatori (foto: Lior Mizrahi/Getty Images)

“Since when does logic dictate the lives of the Jews? Did you ever hear of a people that was exiled from its country, wandered in exile for two thousand years, and didn’t assimilate? Most exiles assimilate into their new environment after one or two generations. Millions of Italians who immigrated to this country are now considered ‘real Americans’. By the second or third generation they don’t speak Italian anymore. But the Jews, after two thousand years of exile, kept Hebrew, Aramaic, and Yiddish. Their culture wandered with them from one country to another. They didn’t abandon their faith, and after two thousand years they returned to the land of Israel. Do you find logic here? This is the only case in human history where a people was preserved and didn’t assimilate. Not one theory can explain the secret of the Jewish people’s survival.”

Isaac Bashevis Singer

Israel Zamir A Journey to my Father, Isaac Bashevis Singer. 

New York, Arcade Publishing, 1995 (versió Kindle, 2012).

Figues

Andreu Maimó (*Felanitx, 1946) Figuera negra (xilografia)

Penjava damunt nostre l'ombra d'una figuera.

-̶̶Aquí es diu que es coneix que la fruita està al punt quan té el coll d'un penjat, la roba estripada i una llàgrima de mala dona.

Erri De Luca Els peixos no tanquen els ulls [I pesci non chiudono gli occhi, 2011]. Trad. Anna Casassas. Alzira, Bromera, 2012

Els petons

 René Magritte Els amants (1928). Col·lecció privada, Brussel·les.

Els petons empenyien des dels talons clavats a la sorra. Remuntaven les vèrtebres fins als ossos del crani, fins a les dents. Encara ara sé que són l'objectiu més alt que aconsegueixen els cossos. Des d'allà dalt, del capdamunt dels petons, després es pot baixar als moviments convulsos de l'amor.

Erri De Luca Els peixos no tanquen els ulls [I pesci non chiudono gli occhi, 2011]. Trad. Anna Casassas. Alzira, Bromera, 2012.

Multiculti

Can Tafura (foto: Diego Rey)

MULTICULTI

Si em diu que ha viatjat a l'estranger,

li dic que jo no surt gaire del poble.

Si em diu que sóc tancat, que sóc de poble,

li dic: "No emprenyis, vés a l'estranger."

Si em diu que es viu millor a l'estranger

que no dins aquest brut i petit poble,

li dic: "Per què no estimes el teu poble

en lloc de tocar els ous amb l'estranger?"

Li dic: "Per què no surts del teu paraigua

i lluites perquè el poble vagi a més?"

I em diu: "Si plou, tinc un paraigua,

si el poble es banya, a mi m'està de més..."

I jo li ficaria el cap dins l'aigua

fins que deixés de respirar. Res més.

Carles Rebassa (Palma, 1977)

XXVIII Festival Internacional de Poesia de Barcelona (8.5.2012)

El pastor

 Pastor andorrà aprox. 1950 (Foto Josep Alsina i Martí). 

Memòria Digital de Catalunya.

Tothom coneix la figura llegendària del pastor. Viva encarnació de la muntanya; és com símbol de la mateixa muntanya; és l'ànima, el sentinella, l'aguait despert de les selves. Lluny del món i descuidat lo mateix que un anacoreta i oblidat del mateix món, el seu cor endurit no viu més que pel ramat, que dorm i viu i palpita al compàs de sa mirada. Ell és l'arxiu de les velles tradicions, és l'home primitiu i secular de les eres prehistòriques; és la torre fornida que se sosté en els cims de les muntanyes desafiant les tempestats; l'anella de la forjada cadena que va de l'home de l'edat de pedra an l'últim dèbil brotet del nostre home fin de siècle. Lo mateix que les tombes celtibèriques, ningú pot assegurar els anys que tenen aquests roures de naturalesa humana. Neixen amb arrugues al front i moren momificats, lo mateix que les alzines centenàries, que conserven encara les branques al cap de sigles de tenir les fulles mortes. Arrelats a la terra i vivint del seu contacte, adquireixen el mateix to del terròs, en sa cara hi tenen colors de núvols, senyals de tempestats i reflexes del paisatge; són els fills de l'aire lliure, ja que en ell viuen i moren; i la seva pell colrada ho és de la pàtina del sol, d'eixa pàtina daurada que tenen els monuments, com venerable record de lo que ha durat a la crosta de la terra.

Santiago Rusiñol "El cavall d'en Peret" (1896) dins Ocells de pas i altres proses Alzira, Bromera, 2012.

Ex-res

Fotograma d'El cavall de Torí (Torinói ló, 2011) del director hongarès Béla Tarr

Prefereixo ser un 'exBeatle' que un exnazi, però preferiria ser un ex-res.

George Harrison (1943-2001)

Les sobralles del mannà

Els Deu manaments

To Manuel Forcano

Fa molt de temps que corro per escriptures sagrades sense pretext de fe. En la lectura assaboreixo l'alfabet antic, el coneixement el trobo a la boca. L'hebreu antic gira com menjar entre llengua, saliva, dents i vel del paladar. Obert a qualsevol despertar, és un rosegó que va sobrar del mannà, agafa els gustos que es desitgen en aquell moment, com els petons.

Erri De Luca Els peixos no tanquen els ulls [I pesci non chiudono gli occhi, 2011]. Trad. Anna Casassas. Alzira, Bromera, 2012.

Processionària

Processó de Corpus Christi (Cadis, 10.6.2012)

Algunes de les cofradies presents:

Primera Compañía Espiritual del Santo Rosario y Coro del Ave María, Venerable, Antigua, Ilustre, Franciscana, Lasaliana, Vicenciana, Pontificia y Real Archicofradía Sacramental de Nuestra Señora de la Palma Coronada (agregada a la del Santísimo Nombre de María de la Corte de Roma), Santísimo Cristo de la Misericordia y María Santísima de las Penas.

Venerable y Seráfica Hermandad de Penitencia de Nuestro Padre Jesús Nazareno del Amor y Nuestra Señora de la Esperanza.

Venerable Cofradía de Penitencia de Nuestro Padre Jesús de la Oración en el Huerto y Nuestra Señora de Gracia y Esperanza.

Venerable, Inmemorial y Pontificia Cofradía de Penitencia del Santísimo Cristo de la Humildad y Paciencia y Nuestra Señora de la Amargura.

Venerable, Real y Devota Cofradía de Penitencia de Nuestro Padre Jesús de los Afligidos y María Santísima de los Desconsuelos.

Hermandad Sacramental, Venerable y Marianista Cofradía de Penitencia de Nuestro Padre Jesús Caído y María Santísima de los Desamparados.

Hermandad Sacramental y de Penitencia de la Pura y Limpia Madre de Dios de Nuestro Padre Jesús del Milagro en la Sagrada Cena y María Santísima Reina de Todos los Santos.

Hermandad Sacramental, Esclavitud y Cofradía de Penitencia de Nuestro Padre Jesús Cautivo y Rescatado (vulgo Medinaceli) y María Santísima de la Trinidad.

L'apàtrida

Paul Celan (1920-1970), ateo, apátrida voluntario de cuatro posibles naciones –la rumana de nacimiento, la francesa de adopción, la alemana de la lengua y la israelí de su comunidad–, solía decir en broma que él era el único habitante de un país llamado Celania y en ocasiones le asaltaba la duda de si era también el único practicante de una lengua urdida en su soledad poética.

Josep Massot «Paul Celan: el cielo como abismo» 

La Vanguardia, 18.9.2002

Paul Celan recitant l'esborronadora "Todesfuge"

Fuga de la mort

Negra llet de l'alba la bevem a la tarda
la bevem al migdia i al matí la bevem a la nit
bevem i bevem
obrim una tomba en els aires no s'hi jeu estret
A la casa viu un home que juga amb les serps que escriu
que escriu en fosquejar ver Alemanya
el teu cabell daurat Margarete
ho escriu i surt davant la casa i brillen les estrelles
d'un xiulet fa venir els seus mastins
d'un xiulet fa sortir els seus jueus fa cavar una tomba a la terra
ens mana toqueu per a la dansa.

Negra llet de l'alba et bevem a la nit
et bevem al matí i al migdia et bevem a la tarda
et bevem i bevem
A la casa viu un home que juga amb les serps que escriu
que escriu en fosquejar vers Alemanya
el teu cabell daurat Margarete
el teu cabell cendrós Sulamith
obrim una tomba en els aires no s'hi jeu estret

crida caveu més endins en la terra vosaltres i vosaltres canteu i toqueu
agafa el ferro del cinyell el branda té els ulls blaus
ensorreu més endins les pales vosaltres
i vosaltres continueu tocant per a la dansa

Negra llet de l'alba et bevem a la nit
et bevem al matí i al migdia et bevem a la tarda
et bevem i bevem
A la casa viu un home el teu cabell daurat Margarete
el teu cabell cendrós Sulamith juga amb les serps

Crida toqueu més dolça la mort la mort és un mestre d'Alemanya
crida feu sonar més greus els violins aleshores pujareu com fum enlaire
aleshores tindreu una tomba en els núvols no s'hi jeu estret.

Negra llet de l'alba et bevem a la nit
et bevem al migdia la mort és un mestre d'Alemanya
et bevem a la tarda i al matí et bevem i bevem
la mort és un mestre d'Alemanya el seu ull és blau
t'encerta amb bala de plom t'encerta de ple
a la casa viu un home el teu cabell daurat Margarete
contra nosaltres atia els seus mastins ens regala una tomba a l'aire
juga amb les serps i somia la mort és un mestre d'Alemanya

el teu cabell daurat Margarete
el teu cabell cendrós Sulamith
 

Feliu Formosa i Artur Quintana, A la paret escrit amb guix. Poesia alemanya de  combat. Barcelona, Proa, 1976

25 anys

Florenci Boixader Salomó (St. Agustí de Lluçanès, 20.12.1906 - 

Sta. Eulàlia de Puig-oriol, 8.6.1987)

Se acuerda porque, aunque hace sesenta años que fallecieron, todavía no están muertos, precisamente porque él se acuerda de ellos. O quizá no es él quien se acuerda de ellos, sino ellos los que se aferran a él, para no estar del todo muertos.

                 Javier Cercas Soldados de Salamina. Barcelona, Tusquets, 2001.

   

Democracy of readers

Versió cinematogràfica de la novel·la Fahrenheit 451 (1953) de Ray Bradbury, que planteja una Amèrica futura en què els llibres estan prohibits

 

If you know how to read, you have a complete education about life, then you know how to vote within a democracy.

But if you don't know how to read, you don't know how to decide. That's the great thing about our country -we're a democracy of readers, and we should keep it that way.

 Ray Bradbury

(Illinois, 22.8.1920 – Los Angeles, 5.6.2012).

Font: BBC News

Els absents

 Eikoh Hosoe (*Yonezawa, Japó, 1933) Kazuo Ohno, 1994.

Els absents necessiten una veu que els faci sortir de l'absència i els obligui a ser-hi un altre cop, almenys mentre dura una cançó.

Erri De Luca Els peixos no tanquen els ulls [I pesci non chiudono gli occhi, 2011]. Trad. Anna Casassas. Alzira, Bromera, 2012.

Gin save the Queen!

La marca de ginebra Bombay Sapphire, distribuïda per Bacardí, va sortir al mercat el 1987. A l'etiqueta hi ha la imatge de la reina Victòria.

Però, majestat, si vol batre tots els rècords i convertir-se en la Messi de les monarquies li queda un últim obstacle: superar la reina Victòria, que va regnar a Anglaterra durant 63 anys, del 1837 al 1901. No dubto que vostè ho aconseguirà. La Reina Mare va arribar als 101 anys. Diuen que el seu secret era que cada dia, a partir de les 12, obria la veda del gintònic. Espero que als seus 86 anys vostè estigui mantenint una tradició familiar tan preuada. Gin save the Queen!

Albert Om "Carta a Elisabet II: Aristòcràcia 'vintage'"

Ara, 2.6.2012

Victòria

Uns operaris del Louvre retiren la Victòria de Samotràcia (aprox. 190 aC)  per preservar-la de possibles bombardejos, pocs dies després del començament de la II Guerra Mundial (12.11.1939)

Foto: The New York Times

Missatge a les tropes abans del desembarcament de Normandia

You are about to embark upon the Great Crusade, toward which we have striven these many months. The eyes of the world are upon you. The hopes and prayers of liberty-loving people everywhere march with you. […]

I have full confidence in your courage, devotion to duty and skill in battle. We will accept nothing less than full Victory!

Good Luck! And let us beseech the blessing of Almighty Lord upon this great and noble undertaking.

General Dwight D. Eisenhower (2.6.1944)