És engolint i paint que el
lector modern pot llegir poesia xinesa, d'avui o d'ahir, sense perdre
el que hi ha de comú entre ells i nosaltres. La pluriculturalitat
que predica certa gent d'avui fa venir basca. Es volen pluriculturals
acceptant totes les cultures menys la pròpia. Això és fer dringar
címbals. No hauria pas traduït jo a la meva llengua cap dels poemes
d'aquest llibre, si hagués hagut de renunciar a mi mateix. El
racionalisme salvatge, com el capitalisme salvatge, roba, i, un cop
ha robat, es troba que no té res en propi. A l'altre extrem, la
ingenuïtat i la bona fe també poden ser greument perjudicials, per
més que aparentin un retorn a la puresa, una puresa que no ha
existit mai en el camp de l'humà, si no és en estat mític.
Ningú, ni tan sols el
millor especialista, no és capaç de llegir un text, antic o modern,
sense mantenir-se ell mateix en la pròpia cultura, la viscuda, no
solament l'apresa a l'escola.
Segimon Serrallonga
Versions de poesia antiga
Barcelona: eds. 62, 2002