Paisatge del Gers (França), octubre 2013. Foto: FBarniol
Durant la revista [en un camp de treballs forçats], immòbil, assajava d'oblidar-me de mi i no separar la inspiració de l'expiració. I de mirar enlaire sense aixecar el cap. I de cercar al cel una punta de núvol per a penjar-hi els ossos. Quan m'havia oblidat de mi i havia trobat un ganxo al cel, m'hi aguantava fort. Sovint no hi havia núvols, només un blau uniforme com de mar oberta.
Herta Müller Tot el que tinc, ho duc al damunt [Atemschaukel, 2009] Trad. Joan Fontcoberta i Gel. Alzira: Bromera, 2012, pàg. 22.
