27 de febrer del 2014

Llindars



Su amor no era sencillo

Los detuvieron por atentado al pudor. Y nadie les creyó cuando el hombre y la mujer trataron de explicarse. En realidad, su amor no era sencillo. Él padecía claustrofobia, y ella, ágorafobia. Era sólo por eso que fornicaban en los umbrales. 

Mario Benedetti Despistes y franquezas, Barcelona: Alfaguara 1992.

24 de febrer del 2014

Una sola ànima

Fent tertúlia (Girona, 14.2.2014). Foto: C. Guillén


Altres coses hi havia que entre ells [els amics] em captivaven més el cor, com conversar, riure plegats, complaure'ns en una benvolença mútua, llegir en comú llibres agradables, plaguejar plegats i plegats apreuar-nos, desavenir-nos de vegades sense aspror, com qui ho fa amb ell mateix, i amb aquests raríssims desacords assaonar una pila d'avinences, ensenyar quelcom l'un a l'altre o aprendre l'un de l'altre, enyorar amb ànsia els absents i acollir joiosament els nou vinguts: i amb aquests signes i d'altres per l'estil, que, del cor dels qui estimen i paguen amb amor, brollen per la boca, la llengua, els ulls i per mil gestos gratíssims, atiar com amb esques les ànimes fins a fer-ne, de moltes, una de sola.

Sant Agustí Confessions [Confessiones, 397-398]. Trad. Miquel Dolç. Barcelona: Facultat de Teologia/Fundació Enciclopèdia Catalana, 1988, p. 98.


21 de febrer del 2014

La fàbrica

La Fàbrica Casaramona (1909-1912) és un edifici modernista construït a la falda de Montjuïc. Actual seu del CaixaForum Barcelona des de 2002. Foto: FBarniol


[...] la fàbrica, una massa continental de totxos foscos assentada com una fortalesa, separada del barri per uns carrerons temorencs que la cenyien: fossats al voltant del castell. L'enorme entrada principal, normalment oberta de bat a bat, boca que a hores fixes absorbia les masses treballadores fresques i les regurgitava que no podien dir ni fava, aquest diumenge estava tan tancada com una caixa forta.

Jean Echenoz 14 [14, 2012], trad. Anna Casassas. Barcelona: Raig verd, 2013, pàg. 37


18 de febrer del 2014

Aforisme

Richard Avendon William Casby, nascut esclau (1963)

La vida és curta, l'art llarg, l'oportunitat efímera, l'experiment traïdorenc, el judici difícil.


Hipòcrates de Kos, Aforismes

16 de febrer del 2014

El cau

Trastevere, Roma (maig 2013). Foto: FBarniol


Certament, la gran urbs ens proporciona la llibertat de l'anonimat, com ja va descriure el geni de Baudelaire, però l'indret petit ens regala la seguretat manyaga del cau, l'antic sentit de pertinença al qual ni volem oblidar ni cal que ho fem. 

Francesc Parcerisas La primavera a Pequín. Un dietari Barcelona: Quaderns Crema, 2013, pàg. 40.



13 de febrer del 2014

Notes

Benny Goodman (1909-1986), un dels millors clarinetistes 
de tots els temps.


Al meu fillol Oriol

Els noms de les notes musicals actuals (excepte el do, que Giovanni Battista Doni va proposar al s. XVII per substituir l'ut) provenen de l'escala de Guido d'Arezzo (s. XI), extreta de la primera síl·laba d'aquest himne dedicat a Sant Joan Baptista: 

UT queant laxis 
REsonare fibris 
MIra gestorum 
FAmuli tuorum, 
SOLve polluti 
LAbii reatum, 
Sancte Ioannes


11 de febrer del 2014

Erouvim


L'EROUV

Segons la llei jueva, durant el Shabbat, jornada que transcorre entre la posta de sol del divendres i l'aparició de les primeres estrelles de la nit del dissabte, el repòs absolut és obligatori per als creients, que deixen de banda els problemes de la setmana per a consagrar-se a I'Etern. La prohibició de treballar inclou la de portar a sobre qualsevol objecte (claus, un llibre, una bossa, un cotxet de nen que s'empeny...) fora de la pròpia casa. Tanmateix, si ens remetem a la Torah, un poble o una ciutat envoltats d'un mur amb portes, són considerats com a dominis privats, i en aquests pobles i ciutats qualsevol pot transportar objectes de casa seva al carrer i del carrer a casa... En definitiva, la ciutat es converteix en el domicili. En la nostra època, no obstant això, poques ciutats modernes estan envoltades de muralles i per tant tothom hauria de limitar les activitats a la casa, si no s'acceptés, com a derogació de la llei, que es construïssin erouvim. Aquests són fils (o cordes) que tracen un mur imaginari. Generalment aquestes "fronteres" es creen aixecant pals que s'uneixen mitjançant filferro d'acer galvanitzat. Aleshores, el perímetre envoltat per l'erouv esdevé un espai privat i es permet així transportar-hi objectes durant el Shabbat. Segons la Torah, en tota ciutat envoltada per un erouv el domini públic pot ser considerat com un territori privat.

Sophie Calle


7 de febrer del 2014

Solituds (I)

Fotografia d'Arina Sergei


La vida está hecha así, a base de pequeñas soledades

Roland Barthes La cámara lúcida. Nota sobre la fotografía  [La chambre claire. Note sur le photographe, 1980] Trad. Joaquim Sala-Sanahuja. Barcelona: Paidós, 1989, pàg. 27.


5 de febrer del 2014

Esqueixos d'arbres


Andreu Maimó Soca de figuera des Rossells, 2001

Poema (fragment)
La robustesa d'un gran tronc
el plaer pot destralejar-la:
l'alegria de dos arbres caiguts
per un mateix tall d'acer
lluent.
Manuel Forcano Estàtues sense cap (2013)


Eliade's tree (fragment)
Ha passat el temps i he perdut fortalesa. Primer van ser les branques i les fulles que de tan llepades pel mar se les ha endut. Els ciclons dels inefables setembres m’han sacsejat fins esqueixar-me el tronc i m’he partit en dues meitats. La base segueix arrelada a la terra, a la sal i a l’aigua.
Carme Guillén, 2013


A un olmo seco (fragment)
Antes que te derribe, olmo del Duero, 
con su hacha el leñador, y el carpintero 
te convierta en melena de campana, 
lanza de carro o yugo de carreta; 
antes que rojo en el hogar, mañana, 
ardas de alguna mísera caseta, 
al borde de un camino; 
antes que te descuaje un torbellino 
y tronche el soplo de las sierras blancas; 
antes que el río hasta la mar te empuje 
por valles y barrancas, 
olmo, quiero anotar en mi cartera 
la gracia de tu rama verdecida. 
Mi corazón espera 
también, hacia la luz y hacia la vida, 
otro milagro de la primavera.
Antonio Machado Soledades, Galerías y otros poemas (1907)


Desolació (fragment)
Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.
Joan Alcover Cap al tard (1909) 


3 de febrer del 2014

Fam

Fotografia de Sebastiao Salgado

Quan no tenia res per a coure, el fum se m'esmunyia dins la boca. Tirava la llengua cap endins i mastegava el buit. Menjava saliva amb fum vespertí i pensava en salsitxes rostides. Quan no tenia res per a coure, m'acostava a les olles i feia com si em rentés les dents al pou abans d'anar a dormir. Però, abans de ficar-me el raspall de dents a la boca, menjava dues vegades. Amb la fam dels ulls menjava el foc groguenc i, amb la fam del paladar, el fum. 

Herta Müller Tot el que tinc, ho duc al damunt [Atemschaukel, 2009] Trad. Joan Fontcoberta i Gel. Alzira: Bromera, 2012, pàg. 25