L'EROUV
Segons la llei jueva, durant el Shabbat, jornada que transcorre entre la posta de sol del divendres i l'aparició de les primeres estrelles de la nit del dissabte, el repòs absolut és obligatori per als creients, que deixen de banda els problemes de la setmana per a consagrar-se a I'Etern. La prohibició de treballar inclou la de portar a sobre qualsevol objecte (claus, un llibre, una bossa, un cotxet de nen que s'empeny...) fora de la pròpia casa. Tanmateix, si ens remetem a la Torah, un poble o una ciutat envoltats d'un mur amb portes, són considerats com a dominis privats, i en aquests pobles i ciutats qualsevol pot transportar objectes de casa seva al carrer i del carrer a casa... En definitiva, la ciutat es converteix en el domicili. En la nostra època, no obstant això, poques ciutats modernes estan envoltades de muralles i per tant tothom hauria de limitar les activitats a la casa, si no s'acceptés, com a derogació de la llei, que es construïssin erouvim. Aquests són fils (o cordes) que tracen un mur imaginari. Generalment aquestes "fronteres" es creen aixecant pals que s'uneixen mitjançant filferro d'acer galvanitzat. Aleshores, el perímetre envoltat per l'erouv esdevé un espai privat i es permet així transportar-hi objectes durant el Shabbat. Segons la Torah, en tota ciutat envoltada per un erouv el domini públic pot ser considerat com un territori privat.
Sophie Calle
