la rosa...

Dones khakasses amb vestits tradicionals (república de Khakassia, Federació Russa). 

Foto: Ilya Naymushin

Soneto XXIII

     En tanto que de rosa y azucena

se muestra la color en vuestro gesto,

y que vuestro mirar ardiente, honesto,

enciende el corazón y lo refrena,

y en tanto que el cabello, que en la vena

del oro se escogió, con vuelo presto

por el hermoso cuello blanco, enhiesto,

el viento mueve, esparce y desordena:

coged de vuestra alegre primavera

el dulce fruto antes que el tiempo airado

cubra de nieve la hermosa cumbre.

     Marchitará la rosa el tiempo helado,

todo lo mudará la edad ligera

por no hacer mudanza en su costumbre.

                                   Garcilaso de la Vega (1543)

corrua...

Jornalers fent el transport del raïm (1915). 
El primer toca l'acordió per marcar el ritme. Font: Tuit @premsahistoria

Joan Salvat-Papasseit "Les formigues" a L'irradiador del port i les gavines (1921)

anglès

Coronació del rei Jordi VI, Trafalgar Square, Londres (12.5.1937). 

Foto: Henri Cartier-Bresson

El más digno de consideración, entre los abonados al gabinete de lectura, era un caballero apoplético, que había llevado granos a Inglaterra y se creía en la obligación de leer la prensa extranjera. Llegaba a las nueve de la noche indefectiblemente, tomaba Le Figaro, después The Times, que colocaba encima, se ponía las gafas de oro y arrullado por cierto silbido tenue de los mecheros del gas, se quedaba dulcemente dormido sobre el primer periódico del mundo. Era un derecho que nadie le disputaba. Poco después de morir este señor, de apoplejía, sobre The Times, se averiguó que no sabía inglés. 

Leopoldo Alas "Clarín" La Regenta (1885)

consciència

Una selfie avant la lettre (1934)

La capacitat de pensar, aquella que d'entrada ens ha permès ser conscients de la pròpia consciència i que de retruc ens ha conduït, de la mateixa manera que a fer-nos únics i diferents, a ser un més entre els altres i socialitzar-nos, i que en definitiva ens permet ser i estar, també pot ser el contrari de tot això, i ens pot conduir a dissoldre'ns en la pròpia consciència, a aïllar-nos dels altres, a deixar de ser un més.

Domènec Serrano Fenotips delirants en pacients amb esquizofrènia: caracterització clínica i evolució als 6 mesos. Tesi doctoral, UAB, 2016, pàg. 9.

native air

El Priorat (foto: Diego Rey)

Happy the man, whose wish and care
A few paternal acres bound,
Content to breathe his native air,
In his own ground. 

Alexander Pope "Ode on Solitude" (1700)

bressol

Arvo Pärt Cançó de bressol estoniana (2002)

Una cançó de bressol? Repassem el catàleg de cançons de bressol: Brahms, que sona com una capsa de música barata, que tots els nens d’Europa han sentit al llit, abraçats a un peluix blau o rosa; Brahms, el Volskwagen de la cançó de bressol, massís i eficaç, no hi ha res que t’adormi més de pressa que Brahms, aquell barbut dolent i plagiari de Schumann però sense l’audàcia ni la bogeria. [...]

El fervent estonià Arvo Pärt va compondre cançons [...] per adormir monestirs sencers.

Mathias Enard Brúixola [Boussole, 2015]. Trad. Jordi Martín. Barcelona: Empúries, 2016, p. 41-42.

deesses

Deessa en versió manga

Sempre m'ha semblat graciós que es venerin les deesses mentre que, en la vida quotidiana, a les dones se les relega a una posició secundària i se les considera inferiors.

Doris Lessing

música

Gerrit van Honthorst El violinista alegre amb un got de vi, c. 1624 

(Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid)

La música és un bell refugi contra la imperfecció del món i el decandiment del cos.

Mathias Enard Brúixola [Boussole, 2015]. Trad. Jordi Martín. Barcelona: Empúries, 2016, pàg. 52.

Roma

Piazza del Campo de Siena pavimentada en opus spicatum 

Vaig trobar Roma feta amb maons i la vaig deixar construïda en marbre.

Cèsar August (63 aC - 14 dC)

borratxo

Caravaggio Bacus (1596-97). Galleria dels Uffizi, Florència

em mereixia una festa sonada, al centre de la ciutat, en bars plens de fum, tavernes on hi hagués música, noies i alcohol, i crec que és l’única vegada en la meva vida que he anat gat, borratxo de debò, borratxo de soroll, borratxo dels cabells de les dones, borratxo de colors, de llibertat...

Mathias Enard Brúixola [Boussole, 2015]. Trad. Jordi Martín Lloret. Barcelona: Empúries, 2016, pàg. 51-52.