notes

Pàgina del diari de Sylvia Plath

Henry James diu en algun lloc que si has d’escriure notes sobre com et colpeix una cosa, probablement vol dir que no t’ha colpit tant.

Wallace Stegner En lloc segur [Crossing to Safety, 1987]. Trad. Dolors Udina. Barcelona: Libros del Asteroide, 2008, p. 118.

fòssils

Exposició  Poesia Brossa (MACBA). Foto: Sali

Vist des d’una perspectiva geològica, som fòssils en potència que serem enterrats i finalment tornarem a sortir a la llum deixant perplexes les criatures d’èpoques futures. Tant en termes geològics com biològics, no mereixem atenció com a individus. Un de nosaltres no es diferencia tant de l’altre, cada generació repeteix els seus pares, les obres que construïm perquè ens sobrevisquin no són més duradores que els formiguers i ho són molt menys que els esculls de coral. Aquí tot revé, es repeteix i es renova, i a penes pot distingir-se el present del passat.

Wallace Stegner En lloc segur [Crossing to Safety, 1987]. Trad. Dolors Udina. Barcelona: Libros del Asteroide, 2008, p. 10.

Turmeda

Tomba d'Anselm Turmeda (1355-1423). Medina de Tunis, juliol de 2017. Foto: MFA

Si la immortalitat és el record entre els mortals, pot estar satisfet Turmeda. A Tunis veureu la seva tomba públicament honrada, a la placeta on acaba el suk dels Basters abans d'obrir-se al Bab Menara. [...] Per recollir la veu del poble demano a un dels basters del suk el perquè d'aquella tomba a ple carrer. Em respon: 

—Era un sant home que morí sobtadament i fou enterrat ací on caigué.

Mentrestant passen dos xavalets d'ull viu i peu descalç: surten de l'escola i s'aturen a besar devotament la tomba... Sortós fra Anselm! Els musulmans el tenen per un marabut; els cristians fingiren la llegenda del seu martiri; uns i altres basquejaren per obrir-li de bat a bat el cel.

Lluís Nicolau d'Olwer El pont de la mar blava (1928). Barcelona: Adesiara, 2017, p. 70-71.

energia

Kilian Jornet

¡Pero qué vida! ¡Qué energía! Energía, ay, que, en lugar de estimularme, me hundía cada vez más, página tras página, en la depresión y el odio a mí mismo. Cuanto más leía, más cortado me sentía por una tela apagada y mediocre, condenado a ocupar en el mundo un papel de comparsa, y de comparsa amargado, envidioso, que sueña con papeles de protagonista a sabiendas de que no se los ofrecerán nunca porque le falta carisma, generosidad, valor, le falta todo menos la espantosa lucidez de los fracasados.

Emmanuel Carrère  Limónov (2011). Trad. Jaime Zukaila. Barcelona: Anagrama, 2013, p. 181.

els catalans

Un tritó català en perill d'extinció. L'espècie ha estat criada amb èxit al zoo de Chester (Anglaterra), la primera organització fora de Catalunya que participa en el projecte de cria de l'amfibi més rar d'Europa (foto: Chester Zoo)

Quan es miri els catalans, serà com si es mirés la sang de la veritat; quan se’ls doni la mà, serà com si es toqués la mà de la veritat. 

Molts catalans es posaran a plorar d’alegria; se’ls haurà d’assecar les llàgrimes amb un mocador. Perquè seran catalans, totes les seves despeses, on vagin, els seran pagades. Seran tan nombrosos que la gent no podrà acollir-los a tots com hostes de les seves vivendes, i els oferiran l’hotel, el més preuat regal que se li pugui fer a un català quan viatja.

Francesc Pujols (1882-1962)