Tomba d'Anselm Turmeda (1355-1423). Medina de Tunis, juliol de 2017. Foto: MFA
Si la immortalitat és el record entre els mortals, pot estar satisfet Turmeda. A Tunis veureu la seva tomba públicament honrada, a la placeta on acaba el suk dels Basters abans d'obrir-se al Bab Menara. [...] Per recollir la veu del poble demano a un dels basters del suk el perquè d'aquella tomba a ple carrer. Em respon:
—Era un sant home que morí sobtadament i fou enterrat ací on caigué.
Mentrestant passen dos xavalets d'ull viu i peu descalç: surten de l'escola i s'aturen a besar devotament la tomba... Sortós fra Anselm! Els musulmans el tenen per un marabut; els cristians fingiren la llegenda del seu martiri; uns i altres basquejaren per obrir-li de bat a bat el cel.
Lluís Nicolau d'Olwer El pont de la mar blava (1928). Barcelona: Adesiara, 2017, p. 70-71.
