amicitia

Alícia Casadesús i Toni Clapés Microgrames (2017)

L’amicitia dura més que la res publica, i com a mínim igual que l’ars poetica.

Wallace Stegner En lloc segur [Crossing to Safety, 1987]. Trad. Dolors Udina. Barcelona: Libros del Asteroide, 2008, p. 117.

cony

Aleshores, Fabra li deia [al seu amic Josep M. de Sagarra]: "Sembla mentida que sigueu noble per tots quatre costats, per la banda del pare i per la banda de la mare, i que digueu aquests renecs", i en Sagarra responia: "Què voleu que us digui, Fabra; de vegades, un 'cony' ben col·locat soluciona moltes coses!" 

Carola Fabra Fabra, el meu pare. Barcelona: La Campana, 1991.

Shakespeare

Edidió de 1691 de Juli Cèsar de W. Shakespare 

El meu pare deia que Déu existeix perquè Shakespeare existeix.

Azar Nafisi

virginitat

Uns pares amb la seva filla monja (Calahorra, la Rioja, 1920)

[el Liber Pontificalis, redactat pel papa Lleó I (440-461)] informa que «una monja no debía ser bendecida con el hábito hasta que se comprobara su virginidad durante sesenta años».

John Julius Norwich Los papas. Una historia [The Popes. A History, 2011]. Barcelona: Reino de Redonda, 2017, p. 61.

jeure..

El segle IV abans de Jesucrist, durant una edició dels Jocs Ístmics de Corint, Alexandre Magne va trobar Diògenes el Cínic, que vivia com un vagabund als carrers de la ciutat. El rei de Macedònia, orgullós i solemne, es va plantar davant del filòsof, indolent i malforjat, que estava prenent el sol pacíficament. I es va apiadar d’ell: “Què puc fer per tu? Demana’m el que vulguis”. Sense immutar-se. Diògenes se’l va mirar i li va respondre: “Et demano que t’apartis d’aquí, que em tapes el sol”. I el minimalisme homeless existencial (jeure sota l’astre rei) va triomfar per damunt de la popularitat de la més cèlebre de les icones de l’Antiguitat. 

Francesc Ginabreda "Elogi de la mandra" Núvol, 14.11.2017