El segle IV abans de Jesucrist, durant una edició dels Jocs Ístmics de Corint, Alexandre Magne va trobar Diògenes el Cínic, que vivia com un vagabund als carrers de la ciutat. El rei de Macedònia, orgullós i solemne, es va plantar davant del filòsof, indolent i malforjat, que estava prenent el sol pacíficament. I es va apiadar d’ell: “Què puc fer per tu? Demana’m el que vulguis”. Sense immutar-se. Diògenes se’l va mirar i li va respondre: “Et demano que t’apartis d’aquí, que em tapes el sol”. I el minimalisme homeless existencial (jeure sota l’astre rei) va triomfar per damunt de la popularitat de la més cèlebre de les icones de l’Antiguitat.
Francesc Ginabreda "Elogi de la mandra" Núvol, 14.11.2017
