forn

l’aire era exagerat i càlid, com si algú

hagués deixat el dia massa temps al forn.

Gonçalo M. Tavares Un viatge a l’Índia [Uma Viagem à Índia, 2010]. Trad. Pere Comellas Casanova. Barcelona: Edicions del Periscopi, 2013, p. 37

tot guanyat

Jackson Pollock (1912-1956)

Deien que el dia que un home passaria corrent davant d’ell mateix, aquell dia l’home ho tindria tot guanyat o gairebé tot; que és molt. 

Mercè Rodoreda La mort i la primavera. Barcelona: Club Editor, 1986, pàg. 15.

silenci

Interstellar, pel·lícula dirigida per Christopher Nolan (2014)

El silenci no existeix. Almenys, no per a nosaltres. Estrictament parlant, es tracta d'una cosa que no podem experimentar. El silenci pur només existeix a l'espai buit, un lloc del qual, per raons òbvies, no tenim cap experiència física directa. Només podem estar en el buit aïllats en escafandres que, inevitablement, introdueixen soroll. [...]

La ciència, per tant, ens diu que no hi ha manera de percebre el veritable silenci. Però la ciència no ho sap tot. El silenci, doncs, es pot entendre com una metàfora, un estat utòpic cap on ens podem dirigir sense arribar-hi mai del tot, una tela en blanc, un escenari, un teló de fons on succeeix tot el que està relacionat amb un mateix que no podríem descobrir de cap altra manera. Així és com s'interpreta, almenys, des de la pràctica la la meditació.

Toni Pou "A la recerca del silenci perdut". Ara Diumenge, 15 d'octubre de 2017).

empresa

Una empresa és una persona a qui tota la sang li puja al cap. Se'n diu persona jurídica. La seva vida dura molt més que les nostres.

Éric Vuillard L'ordre del dia [L'ordre du jour, 2017]. Trad. Jordi Martín Lloret. Barcelona: Eds. 62, 2018, pàg. 12.

fum

Anys enrere, unes estadístiques publicades per un ens de recerca noruec que estudia diferents aspectes de la neteja del sutge, va posar de manifest que bona part d'aquests tipus d'incendis [de xemeneies] s'havia produït durant un cap de setmana concret de primavera, a pocs dies del termini per a la presentació de la declaració de la renda. Els usuaris afectats s'havien dedicat a endreçar paperassa i a cremar a l'estufa tot el que no els calia, i l'increment de calor sobtada feia que el sutge acumulat s'incendiés.

Lars Mytting El llibre de la fusta. Una vida als boscos [Het Ved, 2011]. Trad. Meritxell Salvany. Barcelona: Ara Llibres, 2017, pàg. 185.

penitència

William Sianis ("Billy Goat") i la seva mascota en un bar (Chicago, anys 40-50)

A l’Europa Occidental, entre els celtes i els teutons, i durant l’època medieval i els temps moderns, el consum individual d’alcohol probablement era més gran que avui. En les moltes ocasions en què bevem te, cafè o soda, els nostres avantpassats es refrescaven amb vi, cervesa, aiguamel i, en els darrers segles, amb ginebra, conyac i whisky. El consum regular d’aigua era una penitència imposada als delinqüents, o acceptada pels religiosos, igual que el vegetarianisme ocasional, com una mortificació molt severa. No beure una beguda alcohòlica era una excentricitat prou notable per provocar comentaris i per rebre un malnom més o menys desdenyós. Així van sortir noms com l’italià Bevilacqua, el francès Boileau i l’anglès Drinkwater.  

Aldous Huxley Els dimonis de Loudun [The Devils of Loudun, 1952]. Traducció: Dolors Udina. Barcelona: adesiara, 2017, p. 401-402.