William Sianis ("Billy Goat") i la seva mascota en un bar (Chicago, anys 40-50)
A l’Europa Occidental, entre els celtes i els teutons, i durant l’època medieval i els temps moderns, el consum individual d’alcohol probablement era més gran que avui. En les moltes ocasions en què bevem te, cafè o soda, els nostres avantpassats es refrescaven amb vi, cervesa, aiguamel i, en els darrers segles, amb ginebra, conyac i whisky. El consum regular d’aigua era una penitència imposada als delinqüents, o acceptada pels religiosos, igual que el vegetarianisme ocasional, com una mortificació molt severa. No beure una beguda alcohòlica era una excentricitat prou notable per provocar comentaris i per rebre un malnom més o menys desdenyós. Així van sortir noms com l’italià Bevilacqua, el francès Boileau i l’anglès Drinkwater.
Aldous Huxley Els dimonis de Loudun [The Devils of Loudun, 1952]. Traducció: Dolors Udina. Barcelona: adesiara, 2017, p. 401-402.
