16 de desembre del 2018

alè

José Cruz Herrera (1890-1972) Músicos del pueblo

Empezó [clases de arpa] con un maestro de maestros que trajeron a propósito de la ciudad de Mompox, y que murió de repente a los quince días, y siguió por varios años con el músico mayor del seminario, cuyo aliento de sepulturero distorsionaba los arpegios.

Gabriel García Márquez El amor en los tiempos del cólera (1985). Barcelona: Random House Mondadori, 2003,  p. 299.



11 de desembre del 2018

notes de classe

Fotograma de L'africain qui voulait voler (2015). Dir. Samantha Biffot


[...] perquè, com explicava als seus col·legues a la sala de professors, «el deu és només per a Déu, el nou és per al professor, el vuit és per a l'estudiant que no només se sap la lliçó perfectament, sinó que a més estudia pel seu compte.» 

Mircea Cartarescu Solenoide [Solenoid, 2015]. Traducció: Antònia Escandell Tur. Barcelona: edicions del Periscopi, 2017, p. 260.

8 de desembre del 2018

orgull

Borís Kustódiev L'esposa del mercader (1918). 
Museu Rus, Sant Petersburg


Enorgullécete de tu fracaso, 
que sugiere lo limpio de la empresa.

                                 Agustín García Calvo (1926-2012)





4 de desembre del 2018

terror, error...

Gent esperant el pas de l'enterrament de Saifullah, un militant del Caixmir indi 
(foto: Danisch Ismail)

No ha sabido decir ni buenas tardes ni buenas noches ni buenos días ni hola qué tal cómo está usted a ninguno de los dos reyes. Es normal su mudez: procede de la noche avarienta de pan y carne del campesinado ibérico, de la noche de los locos y de los retrasados mentales, y en su genética solo hay terror y angustia y error.

Manuel Vilas Ordesa. Barcelona: Alfaguara, 2018, p. 43.