bèstia

Una foca menjacrancs (Lobodon carcinophagus) a l'Antàrtida. Foto: Özge Elif Kizal 

—Penso, fill, que l'home és una bèstia, una bèstia ferotge... no ploris, penso també que Déu és gran! 

—Pitjor que una bèstia ferotge [...] Un cuc enganxifós, llefiscós, un cuc de podridura, una porqueria... 

Nikos Kazantzakis El Crist de nou crucificat (1955). Trad. Joan Sales. Barcelona: Club Editor, 2018, pàg. 114.

histèria

Un membre d'una mascarada ioruba (Ouidah, Benín) 

—Es deia Augustine —va dir en Bill—. [...] Va ser fotografiada obsessivament i es va convertir en una mena d'estrella de la histèria. També era daltònica. Segons sembla, molts malalts d'histèria veien els colors només quan els hipnotitzaven. És gairebé massa perfecta: la noia representativa d'una malaltia en els inicis de la fotografia veu el món en blanc i negre.

Siri Hustvedt Allò que vaig estimar [What I Loved, 2003]. Trad. Jordi Martín Lloret. Barcelona: Eds. 62, 2018, p. 68-69.

naufragar

Kirsty Mitchell "The Storyteller" (2019)

Immensità s'annega il pensier mio:
E il naufragar m'è dolce in questo mare.

[...] en aquesta immensitat se'm nega el pensament
i naufragar m'és dolç en aquest mar.

Giacomo Leopardi "L'infinito" (1819). Traducció: Narcís Comadira

de primera

Un Joan Manuel Serrat jove fent una capcinada (Joana Biarnés)

Tot el que Déu ha creat és de primera, pensa; aquest món és un èxit, no hi falta de res. Si tens fam, hi ha pa, carn estofada i arròs amb canyella. Si tens set, aiguardent, elixir de la immortalitat. Si tens son, justament per això ha fet Déu el dormir, per curar la son. Si estàs d'humor rabiüt, ha creat el fuet i les canques dels infidels.

Nikos Kazantzakis El Crist de nou crucificat (1955). Trad. Joan Sales. Barcelona: Club Editor, 2018, pàg. 5.

La manada...

Quim Domene i Berga, La Manada, 2019

Sense paraules...

bojos

El magistrat Manuel Marchena al Tribunal Suprem

"Són bojos de tancar, Senyor!"  

Nikos Kazantzakis El Crist de nou crucificat (1955). Trad. Joan Sales. Barcelona: Club Editor, 2018, pàg. 112.

Virginia...

Ava Gardner (1922-1990)

Ja n'hi ha prou de llegir i rellegir Una cambra pròpia; agafeu les Obres completes d'Ava Gardner. La Virginia Woolf era una verge lesbiana que només sabia pessigar i grapejar, amb una vida eròtica que tenia una part de lascívia i deu de por; la paròdia anglesa d'un llebrer rus amb problemes de consanguinitat i un aire espontani de superioritat respecte a tots els seus inferiors que només saben afectar els anglesos, i que no es va despullar en sa vida.

Philip Roth El teatre d'en Sabbath [Sabbath's Theater, 1995]. Trad. Xavier Pàmies. Barcelona: La Magrana, 2014, pàg. 205.