matrimoni

Foto: Florin Tepardea

El pla per anar-se'n. ¿Qui no en té un? Evoluciona de forma tan tortuosa com els testaments de la gent amb patrimoni, amb noves versions i revisions cada mig any. Em quedaré amb aquest; no, em quedaré amb aquell; aquest hotel, aquell hotel, aquesta dona, aquella dona, dues dones diferents, cap dona, cap dona mai més! Obriré un compte secret, empenyoraré l'anell, vendré els pagarés... Acabem complint seixanta anys, seixanta-cinc, setanta, i llavors ja tant se val tot. Sí que se n'aniran, però aquesta vegada ho faran de veritat. Per a alguna gent és la millor cosa que es pot dir de la mort: que és un alliberament definitiu del matrimoni. I sense diumenges tan tristos tot sol en un hotel. És el diumenge, el que manté unides aquestes parelles; com si passar el diumenge sol fos una cosa gaire pitjor. 

Philip Roth El teatre d'en Sabbath [Sabbath's Theater, 1995]. Trad. Xavier Pàmies. Barcelona: La Magrana, 2014, pàg. 386.