menarquia

Menarquia (fragment)

Després de més de dues dècades

Estic aprenent a sagnar

A girar els malucs cap al dolor

En una dansa eròtica invisible

De menuda em sagnava a sobre

Massa espantada per demanar ajuda

Les pastilles em van portar

Pel corrent cabalós de l'adolescència i la joventut

Amb tampons, analgèsics i anticonceptius

Creia que havia conquerit el meu cos

Connectat sencer el tot esclafat en una caixa

M'he passat els meus dies més fèrtils

Fent perdurar la sang, l'amor i la vida

Plantant boscos dins testos

Canalitzant oceans dins d'autopistes

Fent-me més fàcil de menar.

Lebo Mashile. Traducció: Míriam Cano. XXXV Festival Internacional de Poesia de Barcelona (2019)

novetats

Geishes assajant per intervenir al festival Azuma Odori de Tòquio. Foto: Eugene Hoshiko

Les novetats arriben ràpidament i desapareixen igual de ràpid. S'esfumen de la nostra vida sense tenir l'oportunitat d'envellir. No deixen cap rastre al darrere ni cap record. Abans que puguem adaptar-nos a una novetat, ja l'ha substituït una altra. Però les persones tenen un límit. Caminant anem més ràpid que les tortugues; corrent, més lents que els conills. La nostra ment i els nostres sentiments també tenen un límit. Anem per davant de les tradicions, per darrere de les novetats. El canvi que força aquest equilibri trenca la balança que tenim dins nostre. El que és nou no arriba a ser la continuació del que és vell, perquè no hi ha vell. Tot es transforma en deixalles. S'oblida la permanència. Els lligams perden el seu valor. Els cors s'omplen de deixalles com els abocadors. 

Burhan Sönmez Istanbul Istanbul (2015). Trad. Pelin Dogan i Miquel Saumell. Barcelona: Edicions del Periscopi, 2018, pàg. 210-21.

la veritat

Es una ofensa al pueblo español que ocupen un escaño y cobren un sueldo público quienes están procesados por dar un golpe a nuestra democracia. La Mesa debe actuar de inmediato, aceptar el escrito de @CiudadanosCs y suspender automáticamente a los presos. #SesiónConstitutiva pic.twitter.com/riGR6PLwQc

— Albert Rivera (@Albert_Rivera) 21 de maig de 2019

Salvador Espriu a la Primera Història d'Esther ens recordava: «Penseu que el mirall de la veritat s'esmicolà a l'origen en fragments petitíssims i cada un dels trossos recull tanmateix una engruna d'autèntica llum». 34 anys sense la seva lucidesa i la seva saviesa.

Tuit de Laura Borràs (@Laura Borras), 22.2.2019

embrutar

Vam embrutar els llençols de celístia

                   Antònia Vicens Sota el paraigua el crit (2013)

prou món

Il·lustració de David Foldvari

Hi ha dies, ja em coneixeu, que no tinc prou món per als meus passos i d'altres que una volva que passi em fa caure de cul.

Mercè Rodoreda, carta a Anna Murià (1939)

desvagats

Isamu Noguchi Self-Interned, 1942. The Noguchi Museum, Nova York

Els desvagats, els mandrosos, també els mundans, els pàries, els perseguits, els somiadors, els despistats, gairebé tots els folls, depenen de les brúixoles més que dels calendaris. I és que l'espai es contraposa al temps apamat, comptat, distribuït. Qui erra recorda els paisatges, qui arrela recorda els anys.

Marta Marín-Dòmine Fugir era el més bell que teníem. Barcelona: Club Editor, 2019, p. 8.