Geishes assajant per intervenir al festival Azuma Odori de Tòquio. Foto: Eugene Hoshiko
Les novetats arriben ràpidament i desapareixen igual de ràpid. S'esfumen de la nostra vida sense tenir l'oportunitat d'envellir. No deixen cap rastre al darrere ni cap record. Abans que puguem adaptar-nos a una novetat, ja l'ha substituït una altra. Però les persones tenen un límit. Caminant anem més ràpid que les tortugues; corrent, més lents que els conills. La nostra ment i els nostres sentiments també tenen un límit. Anem per davant de les tradicions, per darrere de les novetats. El canvi que força aquest equilibri trenca la balança que tenim dins nostre. El que és nou no arriba a ser la continuació del que és vell, perquè no hi ha vell. Tot es transforma en deixalles. S'oblida la permanència. Els lligams perden el seu valor. Els cors s'omplen de deixalles com els abocadors.
Burhan Sönmez Istanbul Istanbul (2015). Trad. Pelin Dogan i Miquel Saumell. Barcelona: Edicions del Periscopi, 2018, pàg. 210-21.
