els clàssics

Fotografia de Gala, provinent de l'exposició Gala/Dalí: imatge i mirall (castell de Púbol) 

Creo que la gran originalidad de los sabios de la Biblioteca de Alejandría no tiene que ver con el amor por el pasado. Lo que los hizo visionarios fue entender que Antígona, Edipo y Medea -esos seres de tinta y papiro amenazados por el olvido- debían viajar a través de los siglos; que no se podía privar de ellos a millones de personas todavía por nacer; que inspirarían nuestras rebeldías, que nos recordarían lo dolorosas que pueden ser ciertas verdades, que revelarían nuestros pliegues más oscuros; que nos abofetearían cada vez que nos enorgulleciéramos demasiado de nuestra condición de hijos del progreso; que nos seguirían importando.

Irene Vallejo El infinito en un junco. La invención de los libros en el mundo antiguo. Madrid: Siruela, 2019, p. 159

mar de l'oblit

La reina Maria de Romania (al mig), amb les seves filles, inclosa la reina de Iugoslàvia Marija Karadordevic, amb vestits tradicionals romanesos (c. 1925)

[Ella era] solo un nombre flotando náufrago en el mar del olvido.

Luis Landero Lluvia fina. Barcelona: Tusquets, 2019, p. 24

quarantena

Tetsuya Ishida Hivernacle, 2003. Col·lecció particular

Estem vivint una guerra: natura contra humans

Joana Marès Duran (15 anys)

una farmàcia anomenada església

Samaritans celebrant el pelegrinatge Xavuot al Mont Gerizim (Cisjordània, maig 2007).

 Foto: Natan Dvir 

El popa té oberta una farmàcia anomenada església, on despatxa el Crist a tant la lliura i a tant l'unça. És un xarlatà que pretén curar-ho tot. ¿Què et fa mal? He mentit. Pren una unça de Crist; tantes piastres. He robat. Una unça i mitja; tant. ¿I tu? He matat. Oh, caram, això és greu, pobre home; prendràs cada nit, abans d'anar a dormir, cinc unces de Crist; això costa diners, tantes piastres. ¿No podries fer-me una rebaixa, popa? No; és la tarifa; paga, que, si no, aniràs de dret a la fondària de l'infern! I li ensenya estampes, que té a la seva botiga, on es veu l'infern amb flames, forques i dimonis; i al client se li torna la pell de gallina i afluixa els cordons de la bossa... 

Nikos Kazantzakis El Crist de nou crucificat (1954). Trad. Joan Sales. Barcelona: Club Editor, 2018, pàg. 29-30

laberints

Alumnes de sumo (Tòquio, Japó). Foto: Issei Kato

El laberinto del mundo era su patria natural.

Luis Landero Lluvia fina. Barcelona: Tusquets, 2019, p. 27