Samaritans celebrant el pelegrinatge Xavuot al Mont Gerizim (Cisjordània, maig 2007).
Foto: Natan Dvir
El popa té oberta una farmàcia anomenada església, on despatxa el Crist a tant la lliura i a tant l'unça. És un xarlatà que pretén curar-ho tot. ¿Què et fa mal? He mentit. Pren una unça de Crist; tantes piastres. He robat. Una unça i mitja; tant. ¿I tu? He matat. Oh, caram, això és greu, pobre home; prendràs cada nit, abans d'anar a dormir, cinc unces de Crist; això costa diners, tantes piastres. ¿No podries fer-me una rebaixa, popa? No; és la tarifa; paga, que, si no, aniràs de dret a la fondària de l'infern! I li ensenya estampes, que té a la seva botiga, on es veu l'infern amb flames, forques i dimonis; i al client se li torna la pell de gallina i afluixa els cordons de la bossa...
Nikos Kazantzakis El Crist de nou crucificat (1954). Trad. Joan Sales. Barcelona: Club Editor, 2018, pàg. 29-30
