Jerusalem. Jueus ultraortodoxos fan cua per comprar pa matzà.
Foto: Abir Sultan
La primera nit de la Pasqua jueva, a la primeria de l'abril, les famílies s'apleguen al voltant de la taula i es llegeix el Hagadà, on es relata la sortida dels israelites d'Egipte. La tradició mana que es beguin quatre copes de vi en honor de Déu. Es prepara un ke'ara, el plat on se serveix z'roa (cuixa de pollastre), beitzah (l'ou marró, que simbolitza la duresa de cor del faraó), maror (herbes amargues o raves picants que reflecteixen l'amargura de l'esclavitud soferta a Egipte), haroset (pasta dolça de pomes, mel i fruita seca que reprodueix el ciment que els jueus va fer servir per construir les seves cases a Egipte) i karpas (una mica de julivert en un bol d'aigua salada que representa la vida dels israelites banyada en llàgrimes). Ara bé, l'element més important és el matzà, el pa sense llevat, del qual mengen un bocí tots els comensals. El Sant Sopar de Jesús amb els deixebles va ser, precisament, per celebrar el Séder, i l'eucaristia cristiana procedeix d'aquest ritu jueu.
Antonio G. Iturbe La bibliotecària d'Auschwitz (trad. Alexandre Gombau). Barcelona, Columna, 2012, pàg. 363-364
