Sebastià Alzamora ha narrat l'amistat entre Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel
No els va caldre cap pacte d’amistat com fan sovint els nois de la
seva edat, [...] de la mateixa manera inconscient i grotesca amb què es
manifesta el desig entre els homes quan decideixen per primera vegada
arrabassar a la resta del món el cos i l’ànima d’una altra persona per
posseir-la de manera exclusiva. [...] La seva amistat era seriosa i silenciosa
com tots els grans sentiments destinats a durar tota una vida. I com tots els
grans sentiments, també aquest contenia una certa dosi de pudor i de sentit de
culpa. No ens podem apropiar d’una persona i allunyar-la dels altres
impunement.
Sándor Márai L’última trobada [Gyertyák csonkig égnek, 1942]. Trad. Antoni García Santiago. Barcelona: Empúries, 1999, pàg. 33.
Sándor Márai L’última trobada [Gyertyák csonkig égnek, 1942]. Trad. Antoni García Santiago. Barcelona: Empúries, 1999, pàg. 33.
