Un noi llegeix The History of London enmig de les runes d'una llibreria londinenca després d'un raid aeri (8 d'octubre de 1940) (AP Photo)
Sóc culte malgrat jo mateix i vet aquí que ja no sé quins pensaments són meus, sorgits pròpiament de mi, i quins he adquirit llegint, i és que durant aquests trenta-cinc anys m'he anat amalgamant amb el món que m'envolta perquè jo quan llegeixo, de fet no llegeixo, sinó que prenc una frase bella en el bec i la xuclo com un caramel, la xarrupo com una copeta de licor, l'assaboreixo fins que, com l'alcohol, es dissol en mi, l'absorbeixo durant tant de temps que acaba no tan sols penetrant-me el cervell i el cor, sinó que circula per les meves venes fins a les arrels dels vasos sanguinis.
Bohumil Hrabal Una solitud massa sorollosa (1987) Barcelona, 1994 (trad. Monika Zgustová).
Bohumil Hrabal Una solitud massa sorollosa (1987) Barcelona, 1994 (trad. Monika Zgustová).
