cellar-fcp Two prostitutes
12 d’octubre
[1939]. Les nits de Montpeller, sense cap llum als carrers i amb totes les
finestres tancades perquè no en surti un sol raig de claror susceptible
d’orientar, més o menys, una sempre possible incursió d’avions enemics, han
esdevingut lúgubres. Amb tot, és fàcil de constatar que la consigna
d’obscuritat total no ha estat obeïda d’una manera diguem-ne absoluta. Per
certs carrers, que solen ser els més estrets i tortuosos de la ciutat, les
pobres peripatètiques que, malgrat tot, s’han de guanyar la vida treballant de
l’ofici, surten de casa, en fer-se fosc, i, per tal de revelar llur presència
[...] porten a la mà una pila elèctrica que, cada minut o dos, mentre no dóna
resultat, encenen i apaguen; tot just un parpelleig, una guspira; però ja n’hi ha
prou perquè qui ha de picar, piqui. [...]
Parlant de la
qüestió, aquesta tarda, al cafè de l’Esplanada, Francesc Pujols ha dit:
–Pel que es veu,
aqueixes senyoretes que abans fugien de la llum, ara se la porten. Podem dir,
doncs, que és arribat el temps, completament nou en la història de la
humanitat, de les p... lluminoses.
Artur Bladé
Desumvila Obra completa. L’exiliada. Valls: Cossetània
edicions, 2006, pàg. 238
