No li importava gaire que el llibre caigués en l'oblit o que no fes gens de servei; i la qüestió del valor que pogués adquirir en algun moment gairebé semblava una nimietat. Tot i que no l'il·lusionava trobar-se en aquelles lletres borroses, sabia que una petita part d'ell de la qual no podia renegar hi era, i hi seria sempre.
John Williams Stoner (1965). Trad. Albert Torrescasana, Barcelona: Eds. 62, 2012, pàg. 333.