La Capella Reial de Catalunya i Jordi Savall en l'homenatge a la seva dona, la soprano Montserrat Figueras. Santa Maria del Mar, 30 de gener de 2012 (foto: Pere Virgili)
Avui estem tristos de saber que ets com una fruita que no pot tornar a l'arbre, com vi que no pot tornar a la rodonesa del raïm. Però gràcies per la teva dolçor, per la teva lluminositat, per la fulgor que desprenies. Al teu costat érem com saurins que finalment han trobat l'aigua i llencen les baquetes.
Gràcies per viure, cantar i proclamar l’amor, les senderes vers la unió. Quan ets arrel, desitges terra. Com va dir el gran poeta místic Hussein ibn Mansur al-Hal·lag, “l’amor millor és el que es proclama, com el foc que és inútil mentre resta dins la pedra“.
Gràcies per ser el vent entre el blat, una mà entre els cabells, la carícia, la tendresa.
Gràcies per ser el vent entre el blat, una mà entre els cabells, la carícia, la tendresa.
