Tiberi

Giuseppe Arcimboldi,  Retrat de l’emperador 
Rodolf II, 1590. Suècia, Palau Skokloster.

«Posa’ns, fill de Meneti, un crater més gran i prepara
una barreja més forta de vi a cada un una copa,
car dessota la meva teulada tinc homes caríssims.»

Féu-li i Patrocle acomplí el que el seu company ordenava.
Va col·locar un gran carner llavors a la llum de la flama
i una esquena de grassa cabra i de xai va posar-hi
amb l’espinada d’un porc saginat, on el greix regalava.
Automedont ho aguantava i Aquil·les diví en feia els trossos
que esbocinava després altre cop i enfilava amb els astos.
El Menetíada, l’èmul dels déus, un gran foc hi va encendre.
Quan s’hagué consumit el foc i la flama fou morta,
va espargir Aquil·les les brases, damunt va estendre-hi els astos,
els sollevà dels recolzes i hi va escampar sal divina.
Quan hagués rostit la carn, va abocar-la a unes plates,
mentre Patrocle prenia el pa i amb belles paneres
el repartia a taula. Aquil·les la carn va partir-los
i s’assegué de cara a Ulisses diví, a l’altra banda,
ran de paret. Ordenà que fes als déus les ofrenes
al company seu Patrocle, el qual dintre el foc va llançar-les.
Ells als menjars preparats i servits les mans allargaren.

Cant IX, versos 202-221

Homer, La Ilíada (trad. de Miquel Peix), Barcelona: Alpha, 1978, pàg. 193-194.