Dante Gabriel Rossetti La Ghirlandata, 1873.
Guildhall Art Gallery, Londres
Com el ramet que un viatger ens envia d’un país al qual ja no tornarem, faci’m respirar des de la llunyania de la seva adolescència aquestes flors de les primaveres que jo mateix vaig travessar fa tants anys. Vingui amb la prímula, l’herba de canonge, el botó d’or, vingui amb el sèdum brillant amb què es fa el ramet predilecte de la flora balzaquiana, amb la flor del dia de la Resurrecció, la margarida i la bona de neu dels jardins que comença a aromar en els caminals de la seva tia àvia quan encara no s’han fos les darreres boles de neu dels xàfecs de Pasqua. Vingui amb la gloriosa vestimenta de seda del lliri digne de Salomó i l’esmalt policrom dels pensaments, però vingui sobretot amb la brisa encara fresca de les darreres glaçades que entreobrirà per a les dues papallones que des d’aquest matí esperen a la porta, la primera rosa de Jerusalem.
Marcel Proust (1871-1922) Combray (A la recerca del temps perdut), trad. J. M. Pinto.
