21 de juny del 2011

Quatre barres





Narcís Comadira —en un article a "El Quadern" de El País— parla dels orígens dels quatre pals de la bandera catalana. Ho fa a partir de Llegendes històriques catalanes, llibre del medievalista Martí de Riquer. De teories les que vulgueu: la ja tan divulgada de la sang a l'escut de Guifré (impossible –segons Riquer– perquè els emblemes heràldics no es van utilitzar fins a la primera meitat del segle XII, i Guifré era del segle IX; també es parla que podrien tenir l'origen a Borgonya, importades per Ramon Berenguer IV, que ho hauria heretat de la seva mare, Dolça de Provença; i encara alguna altra teoria on també s'hi barreja història i llegenda. En tot cas, queda el consol de pensar que és «un dels escuts europeus més antics». Comadira acaba la digressió magistralment:

«Jo, la veritat, posats a fer volar coloms, m'estimo més creure en l'origen borgonyó i pensar que les quatre barres són quatre rierols de vi de Borgonya que regalimen, inestroncables, sobre la terra daurada del blat segat, al sac, i ben lligat.»

                         El País, 8 de juny de 2000