Uns nens afganesos miren altres nens com juguen sota la neu.
Foto: Ahmad Massoud/AP
Seria bell de néixer molts de pics
Seria bell de néixer molts de pics
ja que podem morir tantes vegades
i no és acceptable cap mort definitiva.
Seria bell de néixer molts de pics
com feliç brolla un brollador
o, més silent, raja la font geliua.
Seria bell de néixer molts de pics,
com verb potent que no s’estronca mai,
en epifanies sobtades i distintes.
Seria bell de néixer molts de pics
si l’ànim fos cada cop més net
i descartàssim tanta avorrible mort
i sobretot —i no és redundància—,
tanta avorrida autòpsia que ho anega tot.
Sí, seria bell de néixer molts de pics.
Bartomeu Fiol Móra Tot jo és una exageració, Proa: 1999
|
