El mestre Lluís Tasis amb les seus alumnes a Cadaqués, als anys 30.
(Blog: Banc d'en Sinofós. Àlbum de fotografia antiga de l'Escala-Empúries)
Tot el que es faci en aquest món [...] per tal d'aconseguir que l'educació dels nois i de les noies torni a enfilar el camí del bon seny, de la urbanitas i, al capdavall, de la civilització, serà poca cosa si tenim present l'estat actual, catastròfic, malastruc, infaust i luctuós dels centres d'ensenyança. Qualsevol que tingui fills en tal edat, qualsevol que tingui amics impartint ensenyament en un institut primari o secundari i, per descomptat, qualsevol que vagi abraçar, en dia d'adversa fortuna, l'ofici de professor, sap perfectament que l'ensenyança pública, aquesta almenys, s'ha convertit en una forma contemporània del via crucis, el camí del calvari, la davallada als inferns. [...]
Perquè aquesta és la cosa: l'ensenyament secundari, i aviat passarà el mateix amb l'universitari, està actuant com una mena de mirall propedèutic en què s'hi reflecteix, i s'emmarca amb galania, tota la immensa, aclaparadora densitat d'estupidesa i ximpleria que corre solta pels carrers, la qual passaran a engreixar més endavant, tan amples, els alumnes.
Jordi Llovet «Quadern», El País, 16 de març de 2000
