Pantone

From Ten.

L'Angela Merkel ens les farà veure de tots colors...

Feinada

Nova York, 1900

 To JFK

Em passa el mateix que a aquest llauner de Palafrugell que un dia em deia:

-¿Sap el que faig quan no em puc girar de feina, quan m'estiren per tots cantons? Doncs ara l'hi diré: me'n vaig a dormir...

Josep Pla El quadern gris (1966), edició a cura de Narcís Garolera. Barcelona: Destino, 2012, p. 65

Resclosit

Un capellà ortodox seu en una estació de metro d'Atenes: 
Foto: Aris Messinis

He entrat a l'església. Desagradabilíssima sensació de mala olor inconcreta -d'aire respirat i tornat a respirar, esgotat, devastat, d'un aire com si n'haguessin separat l'oxigen i hagués quedat reduït a una concentració microbiana antiga i densa, d'una qualitat dolça, fada, llepissosa, desagradable, una qualitat que fa posar pell de gallina.

Josep Pla El quadern gris (1966), Edició a cura de Narcís Garolera. Barcelona: Destino, 2012, pàg. 55.

París

 Carrer Mouffetard, a final del s. XIX. Molt a prop hi havia Casa Vauquer, pensió on s'hostatja el pare Goriot.

Ara bé, París és un oceà autèntic. Encara que hi tireu una sonda, mai no en sabreu la profunditat. Proveu de recórrer-lo o de descriure'l, encara que us hi esforceu de valent, baldament hi dediqueu molts exploradors interessats, sempre hi haurà en aquest mar un lloc verge, un altre de desconegut, flors, perles, monstres, qualsevol cosa insòlita, oblidada pels exploradors literaris.

Honoré de Balzac El pare Goriot (Le Père Goriot, 1835). Trad. Maria Rosa Vallribera, Barcelona: Edicions de 1984, 1998 (2a ed) p. 20.

La tosa

El dia 21 de gener, festivitat de santa Agnès, el Papa va beneir els xais que es tondran per confeccionar els pal·lis dels nous arquebisbes.

Aquests xais han estat criats per monjos trapencs als afores de Roma i seran esquilats per les monges que han de teixir els nous pal·lis, bandes de llana blanca decorades amb sis creus negres que és el signe d'autoritat dels prelats i un símbol d'unió amb el Papa.

L'univers

Foto: JFerrerC

Todo en el mundo comenzó con un sí. Una molécula dijo sí a otra molécula y nació la vida. Pero antes de la prehistoria existía la prehistoria de la prehistoria y existía el nunca y existía el sí. Siempre lo hubo. No sé qué, pero sé que el universo jamás tuvo comienzo.

Clarice Lispector La hora de la estrella [A hora da estrela, 1977]. Trad. Ana Poljak. Madrid: Siruela, 2000, pàg. 13.

Morir

Cementiri del castell d'Stirling, Gran Bretanya. 

Foto: Jeff J. Mitchell

Morir d'aquesta manera bovina és una suposició que em revolta.

Pere Vives Clavé (Barcelona, 1910-Mauthausen, 1941) Cartes des dels camps de concentració, Barcelona: eds. 62, 1972, pàg. 89.

La perdiu

 Juan Sánchez Cotán Natura morta  (c. 1600). Chicago Art Institute

La senyora Vauquer es va ficar al llit i es rostia, igual que una perdiu untada amb llard, en el foc del desig que la dominava d'abandonar el sudari Vauquer per tal de renéixer Goriot.

Honoré de Balzac El pare Goriot (Le Père Goriot, 1835). Trad. Maria Rosa Vallribera, Barcelona: Edicions de 1984, 1998 (2a ed) p. 28

Paper d'Armènia

Paper impregnat de nitre i substàncies oloroses que es desprenen en ésser cremat. 

Pels camins dels xiprers

 In memoriam

L'hort dels cirerers al Lliure. Magna representació. Els que som nostàlgics de mena ens colpeix una Lizaran de veu vellutada maldant per mantenir el casalot familiar. Una al·legoria. El Teatre Lliure també deixa el local del carrer Montseny i se'n va al Palau de l'Agricultura. 

Diari personal, novembre de 2000 

Quants pujaren pels camins dels xiprers, quantes veles enllà dels horitzons, quantes boques emmudides per a la llengua del teu poble! ¿Qui et collirà les taronges dels jardins d’Occident, qui et reconduirà pels senders de Sepharad, qui et cantarà la cançó de la teva vida? 

Salvador Espriu Primera història d’Esther (1947-48)

 

L'ocell

Kosovo. Foto: Hazir Reka/Reuters

-L'ocell torna al niu per morir. De veritat, eh?, els ocells tornen al niu per morir. Doncs jo he vingut aquí [els Guiamets] per morir-me.

-Vaig lluitar a mort per conservar la vida.

Declaracions de Neus Català (els Guiamets, Priorat, 1915), supervivent del camp de concentració de Ravensbrück, al programa El convidat d'Albert Om emès l'octubre de 2012.

Ballar per no morir

La bailora Carmen Amaya (Barcelona, 1913-Begur, 1963) ballant una bulería a Los Tarantos (1963). Ella ja no va poder veure la pel·lícula estrenada.

 To Sali

Carmen había nacido con una insuficiencia renal que le impedía eliminar debidamente las toxinas que su cuerpo acumulaba. El baile era, precisamente, lo que había venido salvando la vida de esta mujer que sudaba tanto, cuando bailaba, que iba eliminando las toxinas necesarias para seguir viviendo. Ahora que bailaba menos, el sentimiemto hecho carne, como le decían, se estaba deshaciendo por dentro.

Francisco Hidalgo Gómez Carmen Amaya. La biografía, Barcelona: Carena, 2010, p. 294.

Falsies

Madrid: Protesta d'activistes d'un grup de defensa dels animals. 
Foto: AFP

DE LA GUINEU

La guineu [té molts noms, ço és, que·s diu guineu, rabosa, guilla, y renart y altres] és una bestiola molt falça, de moltes falsies. E à aytal natura: que con ella à fam, sulle's tota, e va-se'n al mig del camp, e gite's en sobines, e trau la lengo defora, e està com a morta; e com los corps e los altres ocells e animals la veuen, cuyden-se que sia morta, e pugen-li desús per so que la mengen; adonchs ella obri la boca e pren-ne, qui una, qui altra, e en aquesta manera ella menge e·s sadolla.

Manuscrit del segle XV

Bestiaris, vol. II (a cura de Saverio Panunzio), Barcelona: Barcino, 1964 (Els Nostres Clàssics, 92), pàg. 100-101.